'Patada en el culo?'

No m’ha fet gens de gràcia l’expressió de Joan Tardà, diputat per ERC al Congrés. Diuen que ho va fer cridant al vot, quan jo crec que el va espantar. L’expressió no pot ser més grollera, inoportuna, innecessària i impertinent però, sobretot, poc pràctica. Aquells indecisos que cal convèncer per poder assolir una majoria ampla pel SÍ en els comicis del 27-S, ningú els convencerà amb aquestes ofensives expressions. Tardà no és constructiu en un moment que el que necessitem és seny, serenitat i arguments potents que ens carreguen de raó per demanar una nova forma de fer política i una nova forma de viure amb un estat propi que ens proporcioni la llibertat i dret a decidir que ara no tenim. Això res té a veure amb les provocacions del diputat, culminada en l’última expressió fanfarrona que la majoria de catalans hauríem de rebutjar. L’objectiu no és ofendre i cabrejar als espanyols, entre altres coses perquè la majoria no s’ho mereix, sinó cercar amb respecte el camí que creiem millor en benefici nostre però, mai, en contra de ningú. Ja sé que no ens sentim ben tractats, per això volem fugir d’aquella dependència però, per això, no cal que ens convertim en grollers, mal educats i poc pràctics, perquè no ens beneficia i ens minva molta raó.