La violència al futbol

No m’ha resultat gens estrany la resolució del Comitè de Competició de la RFEF, en què sanciona el València tan sols amb una multa de 1.500 euros i apercebiment de clausura del camp, arran del llançament a jugadors del Barça de botelles d’aigua i altres objectes contundents per part d’un grup de seguidors ultres valencians.

La campanya de la caverna madrilenya amb el suport del president de la LFP, Javier Tebas; del president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, i del director esportiu i capità del València, ha girat la truita de forma que els agredits a Mestalla passin a ser els culpables.

Pocs dies després del partit, res té a veure amb la realitat i ningú ha vist la violència a la gespa d’Enzo Perez lesionant greument Iniesta ni una agressivitat verbal com poques vegades s’ha escoltat per part dels seguidors valencians. Al Sr. Tebas, madridista declarat que censura Neymar per fer teatre i provocar els aficionats de Mestalla demanant que el sancionin, hauríem de recordar-li el seu silenci amb les provocacions de Raúl quan feia callar al Camp Nou quan marcava un gol o de Cristiano Ronaldo encarant-se de forma constant amb les grades rivals.

Els jugadors del Barça van tenir una resposta eufòrica després d’aguantar 90 minuts de paraulades dels rivals i l’agressivitat de la grada, però al Sr. Tebas no li interessa tant condemnar la violència com sí considerar el Barça culpable de tot.

Antoni Vilanova Casals

(Barcelona)