‘Xuxes’ de marihuana
En algunes associacions cannàbiques venen ‘xuxes’ de marihuana i cànnabis que no són gens inofensives, tot i que els Mossos ja han detingut una banda a Badalona que les feia i venia aquí i fora d’Espanya
Fa un parell de mesos els Mossos van enxampar una banda que produïa llaminadures diverses: xocolatines, gominoles i altres productes que contenien THC, el principi actiu de la marihuana. Els experts alerten que la potència dels efectes d’aquests productes és 10 o 15 vegades més elevada que un porro i fins ara 7 joves han hagut de ser hospitalitzats al Clínic intoxicats després de consumir aquestes ‘xuxes’.
A Espanya és legal el consum de cànnabis sempre a l’interior d’associacions específiques de les quals a Barcelona n’hi ha més de 200, o en domicilis particulars. No és legal consumir-la en espais públics, no està permès el que se’n diu ‘ús recreatiu’, tot i que és el consum que està més estès.
Diuen els metges que el consum de marihuana és bo per a alguns tractaments, com ara la quimioteràpia, que segueixen bona part dels malalts de càncer. També es pren per pal·liar determinats dolors d’ossos i musculars, una mica com els derivats de l’opi, una droga molt més perjudicial. El consum de cànnabis és addictiu i hi ha persones que en són dependents, això no ho podem discutir. Però no és més perjudicial que altres drogues que són legals i que donen molts beneficis econòmics, com són l’alcohol i el tabac. Fan mal als qui en són addictes. I als hospitals hi ha unitats de tractament per desintoxicar els addictes al tabac i l’alcohol, com en altres addiccions.
Tampoc és legal a Espanya la producció extensiva de marihuana i, en canvi, Catalunya lidera la producció que es consumeix a Europa. Els Mossos decomissen cada vegada més plantacions de forma que actualment en confisquen més de 800.000 plantes l’any mentre que fa 5 anys no arribaven a 100.000. Els troben més o menys ràpid perquè consumeixen molta electricitat, que sovint utilitzen sense contractar-la amb les companyies que els enganxen per l’augment del consum elèctric.
La teoria és que els membres d’aquestes associacions de consum són els que han de cultivar les plantes de forma que cobreixi les seves necessitats i, per tant, no pot ser un producte que es comercialitzi. Però ho és, i dona molts beneficis econòmics. O sigui que aquí ja tenim una contradicció.
El cas és que el consum de cànnabis ja està despenalitzat a molts països. Al Canadà, per exemple, les associacions cannàbiques tenen anuncis al carrer, cosa que aquí no es pot fer. La venda del producte base, en canvi, al Canadà només es fa en línia i està controlada per una entitat pública, igual com l’alcohol. I és que a la llei que va despenalitzar el consum de cànnabis s’hi diu que es fa per protegir millor la salut i seguretat dels canadencs, allunyar el cànnabis dels joves i mantenir els guanys fora de les mans de delinqüents i del crim organitzat.
Això és el que passa amb el negoci de la droga a tot el món. Que és un negoci il·legal, que mou grans quantitats de diner negre i així alimenta la delinqüència i el crim organitzat. Els càrtels de la droga a Mèxic i Colòmbia provoquen centenars de morts cada any sense que tot plegat sembli tenir aturador. I el mateix passa a altres països asiàtics que, a més, són productors. Aquestes organitzacions són totalment opaques i es mouen per tot arreu. Ara també aquí. El gran increment de la producció de cànnabis a Catalunya ens han portat delinqüència relacionada amb aquestes qüestions. És diner fàcil i opac i que, per tant, no tributa a les arques públiques.
Als Estats Units i al Canadà tenen actualment un greu problema amb el consum de fentanil, un opiaci sintètic molt més potent que l’heroïna que s’ha estès per les principals ciutats dels dos països. Hi ha molts casos de sobredosi i morts perquè sovint el mesclen amb altres drogues perquè el fentanil és molt més barat que altres opiacis, És una crisi que s’afegeix a la de l’oxicodona, un altre opiaci que es va comercialitzar per un laboratori que sabia que estava subministrant dosis altes que comportarien problemes d’addiccions, com així va ser. Encara tenen litigis pendents els qui ho van fer.
A Catalunya diuen que no ha arribat el fentanil, esperem que no acabi arribant pel bé de tots plegats. Però sí que tenim drogues, delinqüència relacionada i diner negre. Hi ha un corrent que aposta per la legalització de les drogues perquè aflori tot aquest mercat. Perquè es converteixi en un mercat regulat com passa amb els medicaments, dels quals també sembla que fem un abús, però aquest és un altre tema.