Transparència de dalt a baix

Les mesures anunciades per Pedro Sánchez al Congrés, incloses en el seu Pla d’acció per la democràcia sorgit dels 5 dies de reflexió que va fer a l’abril, van ser poc concretes. De fet, es tracta d’aplicar el que preveu el Reglament de Llibertat de Mitjans de Comunicació de la UE. Sánchez no va detallar el contingut de les mesures per deixar espai a les negociacions amb els grups parlamentaris, tot i que sí que en va fixar els eixos en els quals s’ha de basar aquesta reforma que pretén incrementar la transparència de l’administració i, molt especialment, la dels mitjans de comunicació. En resum, la intenció és incrementar la transparència en el sentit que els mitjans hagin de fer pública la seva propietat, els seus accionistes, i el seu finançament, via subvencions, publicitat i audiències.

Va dir Sánchez al Congrés que la intenció és posar fi a les notícies falses que alimenten la ultradreta i perquè sense mitjans lliures no hi ha democràcia. Ben cert, el dubte és que s’aconseguirà finalment amb les mesures. Es tracta que els consumidors dels mitjans tinguem tota la informació per poder valorar fins a quin punt influeix en la seva credibilitat la propietat dels mitjans i el fet que el seu finançament principal siguin les subvencions i la publicitat de les administracions.

Quan els consumidors tinguem clarament aquestes dades podrem valorar molt millor si les informacions que publiquen determinats mitjans poden tenir un biaix interessat. No va dir gran cosa de la publicitat privada, més enllà d’unes genèriques «mesures per protegir la independència editorial i els drets dels professionals dels mitjans per evitar les pressions polítiques i empresarials». El control dels mitjans a través de la publicitat de les empreses també existeix, bastant. En aquest cas no és tant el control sobre el que es diu com sobre el fet d’evitar continguts negatius per les empreses i això ho fan a canvi de publicitat en molts casos. Veurem com es du a la pràctica aquesta mesura. Actualitzar la llei de la publicitat institucional que té més de 20 anys, quan les xarxes socials pràcticament no existien, era gairebé una necessitat. Perquè el mesurament de les audiències hauria d’incloure la que tenen per les xarxes i això va molt lligat a un fet distorsionant que són els clickbaits, continguts dissenyats exclusivament per a clicar o entrar-hi però sense gens d’interés informatiu. Perquè actualment hi ha mitjans digitals que viuen dels clickbaits. O sigui que el mesurament de l’audiència hauria de diferenciar la que s’obté pels clickbaits de la dels continguts informatius del mateix mitjà per ser seriosa i fiable.

Sánchez es va referir, també genèricament, a posar en pràctica mesures per «protegir la independència editorial, i els drets dels professionals dels mitjans per evitar pressions».

Veurem com ho duen a la pràctica, però la realitat és que els més pressionats són els periodistes que treballen en precari, una gran majoria avui en dia. La precarietat de la professió porta a acceptar pressions, en bona part procedents de les direccions dels mitjans que probablement han acceptat pressions polítiques i de tota mena.

Tot això no té res a veure amb limitar la llibertat d’expressió sinó en poder valorar-la en la seva justa mesura. Perquè sabem que hi ha mitjans, digitals, que viuen de la subvenció, que no tenen pràcticament lectors i que es dediquen a fabricar notícies amb un clar biaix polític, el dels que els hi paguen la subvenció i la publicitat institucional. I també molt sovint, per desgràcia, es confon informació amb opinió. O es fa un seguiment excessiu del periodisme de declaracions que sovint aporta ben poc a la vida dels ciutadans. Per què que ens aporta que la senyora Ayuso llenci dia si i dia també tota mena d’improperis contra Sánchez, Bildu i els independentistes? Res de res.

Això no és informació, és estratègia política de consum pels seus seguidors, majoritàriament.

Aquestes reformes probablement no posaran fi a les notícies falses perquè hi ha diversos països que tenen lleis de transparència semblants i de fake news en tenen. De tota manera són iniciatives en la bona direcció.

Com diu Julian Assange la transparència fins ara va de baix cap a dalt. Els poders públics i molts privats ho saben tot de nosaltres i ara cal que vagi de dalt cap a baix i que tots nosaltres en sabem alguna cosa d’ells.

Periodista tarragonina que ha exercit la major part de la seva activitat professional a RTVE. Ha estat redactora, directora de RNE a Catalunya i corresponsal parlamentària al Congrés i al Parlament.