Talent sènior

El col·lectiu feminista és molt variat i de molt variat perfil polític, però una cosa uneix totes les dones i organitzacions: la manera de fer. Les dones són proactives en general i, com que hem viscut i vivim en una societat patriarcal, s’han hagut d’espavilar massa sovint. Això les ha dut a iniciar tota mena d’iniciatives per a millorar la seva vida en diversos aspectes, la seva salut, la possibilitat de trobar feina fent un pas endavant cap a l’emprenedoria o com ens ho fem per quadrar-ho tot plegat. Igualment, també és prou conegut que t’apuntis a l’activitat que t’apuntis, als tallers que fan els diversos centres cívics o a les trobades de tota mena que es fan a la ciutat, el més probable és que t’hi trobis moltes més dones que homes. Això és un fet i no soc capaç d’explicar-ne els motius.

Un exemple d’aquesta proactivitat de la qual parlo és el W360Congress, adreçat a dones empresàries de tota mena de perfils que tira endavant cada any l’emprenedora Rosa Cuscó. Aquest any han centrat la trobada en el talent sènior, tan poc valorat al nostre país, especialment pel que fa al de les dones, de manera que moltes acaben optant per l’emprenedoria com a única sortida possible i, a moltes, no els va gens malament.

Explicaven al congrés que es considera talent sènior a partir dels 45 anys, quan se suposa que una persona ha adquirit un nivell alt d’experiència professional. El que passa és que una gran majoria d’empreses prefereixen contractar persones més joves per pagar-los un sou més baix i perquè en teoria, tot i que avui en dia és una teoria equivocada, tenen menys baixes. És clar que aquestes empreses es perden una experiència que en aquest cas sí que té preu i, sobretot, es nota en el producte, sigui el que sigui.

De fet, les empreses que tenen cura de tot el que fan i que tenen un alt interès a vendre bé el seu producte, sí que s’ho miren. Van explicar un cas ben demostratiu d’una empresa que en un moment donat va necessitar un perfil de professional expert per a solucionar un problema concret. La solució que van trobar va ser oferir una col·laboració puntual a dues persones jubilades, amb expertesa coneguda, que s’hi van apuntar de seguida i el resultat va ser un èxit total. Van descobrir que la col·laboració entre el talent sènior i els joves, que per definició són més agosarats, funcionava.

També es va parlar molt de la situació en què es troben les dones que perden la feina al voltant dels 50 anys. Pateixen un alt nivell d’atur perquè els és molt difícil trobar un contracte de treball, fins i tot més que als homes en la mateixa situació.

En general, a Espanya està molt estès el perjudici de l’edadisme en el terreny laboral, que consisteix a avantposar l’edat a altres consideracions com ara el nivell d’experiència professional. Aquí és habitual reflectir l’edat als currículums quan en molts països aquesta és una pràctica que no només no s’hi posa sinó que es considera negatiu posar-la. L’edat d’una persona no diu res de la seva competència professional.

També es va parlar molt al W360Congress del que s’anomena Silver Economy o Economia platejada. És l’economia adreçada a persones adultes sèniors. Calculen que en un futur no tan llunyà, amb el progressiu envelliment de la població, representarà el 20% del PIB i, per tant, aquí probablement hi haurà un nínxol de feina per a les persones que actualment veuen acabada la seva carrera professional molt abans del que els tocaria.

És evident que hi ha feines que requereixen una preparació física que probablement no tindrà una persona a partir del 50 o més, però això no vol dir que no es pugui aprofitar la seva experiència en altres ocupacions dins la mateixa empresa.

Existeixen ajudes del govern que van en la bona direcció com ara bonificacions a les empreses per contractar persones de més de 45 anys o també el contracte de relleu que encara és més positiu.

El W360Congress aposta per valorar el talent sènior i de fet ja existeixen algunes empreses que hi aposten obertament i els va força bé.

Periodista tarragonina que ha exercit la major part de la seva activitat professional a RTVE. Ha estat redactora, directora de RNE a Catalunya i corresponsal parlamentària al Congrés i al Parlament.