Quan la llei és insuficient per fomentar el català al carrer. La importància de l’ús social

«No crec que la solució passi per convertir una llengua en obligatòria per la llei del legislador, sinó per fer-la necessària per la llei del carrer». Gerard López és un periodista d’Osona, amb una llarga trajectòria a Catalunya Ràdio, que ha publicat el llibre Treu la galleda! (El català s’enfonsa, però tu el pots salvar). El dissabte 18 de juny el presenta a Valls en el marc de la cloenda del Convit2022, justament una iniciativa impulsada per Valls per la Llengua que pretén augmentar l’ús social del català a través d’un canvi en els hàbits lingüístics, basats en mantenir el català quan parlin amb persones que ja entenen aquesta llengua.

He trobat a faltar en els últims mesos una mirada més global, sincera i actualitzada del català per part de la Generalitat de Catalunya, arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a fer el 25% de les classes en català. El debat s’ha centrat en l’àmbit educatiu i polític, quan m’hagués agradat un diagnòstic més ampli, transversal i, sobretot, incidint en l’àmbit social, que és on tots plegats ens podem sentir interpel·lats. I justament el llibre de l’amic Gerard López ajuda a fer-se una idea real del català i com podem incrementar-ne l’ús. «Es tracta de fer el català un idioma útil i necessari, i això només ho poden aconseguir els seus parlants potencials, tant si ho tenen com a primera llengua o com a segona», explica l’autor, que insisteix que «si tothom s’hi implica una mica i fa el petit esforç de recordar que el català també existeix, es podrien capgirar les tornes. Però si no es fa res i tothom segueix com ara, el lliure mercat no tindrà pietat amb el català». Per tant, primer de tot cal assumir i prendre consciència que el català està en una situació complicada i en franca davallada. I així ho diuen les xifres, que caldria mostrar més sovint per tenir el pols real. L’informeCat 2021 elaborat per la Plataforma de la Llengua recull que a Catalunya un 36,1% de la població té el català com a primera llengua, mentre que al País Valencià el percentatge és del 28,1% i a les Illes Balears, del 26,8%. I les dades oficials del 2018 de Catalunya sobre l’ús i coneixement del català indiquen que un 95% l’entén i un 81% el sap parlar. Cal aconseguir que aquests dos universos (qui el fa servir habitualment i qui el domina) s’acostin i no passi com ara, que les distàncies augmenten. L’Enquesta a la Joventut de Barcelona del 2020 ho corrobora: només el 28,4% dels joves entre 15 i 34 anys tenen el català com a llengua habitual, quan el 2015 era el 35,6%.

En termes de mercat, es tractaria de guanyar quota entre un bloc molt ampli bilingüe, on avui sempre s’acaba imposant el castellà com a llengua prioritària social. «El secret per salvar el català consisteix a fer-lo servir! Així de fàcil i així de difícil. Parlar-lo, fer-lo servir a les xarxes i a tot arreu», defensa Gerard López. El gran drama consisteix que quan una persona que té el català com a primera llengua es troba a una persona que el té com a segona, canvia cap al castellà. InformeCat 2021 xifra que ho fan un 80% de catalanoparlants i es justifica per tres motius: respecte, educació i creure que en català no es faran entendre.

«Durant anys hem aplicat fórmules velles als nous temps, hem continuat relegant la normalització del català a l’escola i a TV3 sense adonar-nos que amb aquests instruments cada cop estan més aclaparats per altres ambients comunicatius més potents on el català té una presència entre escassa i testimonial», justifica el periodista osonenc. Per això insisteix en prendre consciència, ja que hi ha cinc factors que juguen en contra de l’ús del català. En primer lloc, la demografia ha provocat una forta immigració, una part de la qual és llatinoamericana que ja té el castellà com a llengua útil i no necessita aprendre el català. En segon lloc, la pròpia potència del castellà, amb una comunitat de 600 milions de parlants davant els 10 milions del català, que fa que sempre tingui avantatges el dominant. Com per exemple, en el món digital, que és el tercer factor, on el català desapareix en molts casos en tenir un mercat massa petit (buscadors, aplicacions, consum audiovisual, entre d’altres). Tot això també ha portat a una mena de pèrdua de prestigi (quart factor), en el sentit que en molts contextos s’acaba optant pel castellà. I finalment, esperar que l’administració central (cinquè factor) canviï la seva tradició centralista i uniforme és com a mínim ingenu, per no dir poc intel·ligent.

Més enllà de les lleis, que són necessàries però no suficients, el català ho tirarem endavant si nosaltres mateixos ens ho creiem, amb iniciatives com la del Convit2022 de Valls. En aquest sentit, els mitjans públics s’han de refundar per conquerir l’espai digital i demostrar que el català és útil al carrer i a les xarxes. L’èxit recent de la pel·lícula Alcarràs o del programa de TV3 Eufòria ens marquen el camí.