Personal o social. Les imatges i les realitats
Crim masclista a Barcelona. La pregunta que sorgeix de manera quasi instantània seria: es poden deslligar les accions professionals de les personals? Van lligades les unes amb les altres?
La mirada
El cas recent de Juan Fortuny de Pedro, excap regional d’operacions de la Policia Nacional a Catalu-nya que va assassinar la seva dona i la seva exdona i que després es va suïcidar, m’ha fet donar voltes a un tema que de vegades passa desapercebut i que, de tant en tant, agafa protagonisme en casos com aquest: l’estranya dicotomia que pot arribar a existir entre la vida professional i la vida privada de les persones, una qüestió que també acostuma a tenir molts lligams i moltes ramificacions amb els oficis creatius.
Fortuny va ser un policia reconegut, que va aplegar un grapat de mèrits i de condecoracions, ben valorat en el decurs de l’exercici professional de la seva feina i que, ves per on, va tancar la seva vida, en el sentit més literal del terme, cometent dos crims execrables, roïns i fruit d’un masclisme atàvic i perniciós que es contraposen frontalment amb els valors que se suposa que han de guiar la tasca quotidiana d’un bon policia. A partir d’aquí es van aixecar veus que demanaven la retirada immediata de tots els honors rebuts i, és clar, la pregunta que sorgeix de manera quasi instantània seria: es poden deslligar les accions professionals de les personals? Van lligades les unes amb les altres?
Aquesta reflexió social es pot aplicar, i de fet s’aplica sovint, també a creadors. Artistes, escriptors, músics que han aconseguit el reconeixement unànime per obres excelses i epònimes i que, en moltes ocasions, les seves vides personals poden arribar a ser qualsevol cosa menys exemplars i en alguns casos concrets fins i tot condemnables i/o condemnades. Segur que tothom recorda les reiterades polèmiques que apareixen cada cert temps sobre el masclisme de Picasso i el malament que tractava les dones del seu entorn segons les informacions contrastades dels biògrafs i de les mateixes parelles del pintor. Aquest comportament moral reprovable voldria dir que s’han de canviar els carrers que porten el seu nom, s’han de tancar els museus dedicats a la seva obra i s’ha d’eliminar dels llibres d’història de l’art? Potser plantejat així seria radical i extrem però, en menor escala i salvant totes les distàncies, vindria a ser el mateix que retirar-li les condecoracions que el comissari va guanyar en l’exercici de la seva professió, no?
El comportament masclista de Picasso en l’àmbit personal invalida el seu geni creatiu? Que fos un monstre amb la gent que l’estimava va en detriment del seu geni artístic? Un altre exemple: escoltar les opinions de Mario Vargas Llosa i veure com es comporta en societat pot arribar a provocar una mica d’angúnia en molts sectors de població però, objectivament parlant, això és prou motiu per invalidar la seva obra i per demanar que se li retiri el Nobel tal com es va fer des de Mèxic? I encara més, recentment s’ha fet públic que l’escriptora Alice Munro no va revelar els reiterats abusos sexuals comesos contra la seva filla, una monstruositat i un comportament fastigós des del punt de vista humà, molt cert, però per això li han de retirar el Nobel aconseguit per la seva literatura d’alta volada?
Si un científic que ha descobert, posem per cas, la cura del càncer, mata la seva dona en un atac de gelosia, s’han d’eliminar els seus descobriments i els seus mèrits professionals pel fet de ser un assassí? Quins serien els límits entre vida i obra, entre mèrits professionals i actituds personals?
Els genis han de ser exemplars en tot moment? Un debat i unes reflexions que tenen moltes ramificacions morals i ètiques i que poden dir molt d’aquest comportament impulsiu, gregari i no sempre reflexiu ni assossegat que provoca la velocitat vertiginosa que les xarxes socials imprimeixen a les nostres vides. Sovint aquesta necessitat de no perdre temps, de fer-ho tot de manera immediata, ens porta a actuar sense acabar de valorar totes les possibilitats que s’amaguen al voltant de cada acció.
És més fàcil demanar caps que analitzar moltes o algunes de les variants que es poden derivar de cada comportament, de cada acció, de cada idea o actitud. Qui sap, potser a la llarga o no tan a la llarga, haver canviat sense matisos la filosofia per la tecnologia ens acabarà passant moltes factures de preu elevat i de complicada solució. Pensem-hi.