Nosaltres en la nit

Sobre les tines d’acer reposa amb majestuositat el cartell de Pagesia o mort! L’han tret del seu lloc habitual per presidir La nit del poble. Mira amb complaença les tines de fusta on hi fan la criança els vins de l’última anyada. Taules parades amb delicadesa; espelmes esveltes que adornen i sostenen converses infinites, més enllà del vi. Gent vinguda d’arreu per gaudir d’una vetllada al ventre del Celler Vall Llach.

Abans de submergir-nos en els plaers d’estiu, vénen a recordar-nos (i com ens cal!) els orígens de la seva aventura enològica i humana, però no només. També a significar que el somni del notari Enric Costa i el cantautor Lluís Llach continua intacte, que la voluntat de fer costat als viticultors és i serà sempre inamovible. Ambdós ho van tenir clar després dels aiguats del 94, però avui, 27 anys després de la primera anyada, el propòsit té més sentit encara.

Els pagesos s’han de poder guanyar bé la vida cultivant raïms vells en costers de pendents vertiginoses, en una terra adusta, eixorca, avui especialment assedegada, que dona vins especials pel paisatge però sobretot per les mans i el cor de qui el treballa. Sandra Doix i El Magatzem, dos cellers relativament nous, van ser-ne els convidats la primera edició; aquesta, ho ha estat Cims de Porrera, la cooperativa que va capgirar en una nit el preu del quilo de raïm i que va fer més digna la viticultura a Porrera i de retruc a tot el Priorat. La nit del poble és una trobada que provoca desig, ganes, complaença i deixa un pòsit de bellesa a l’ànima.

Albert Costa (Vall Llach) i Adrià Pérez (Cims de Porrera) són hereus d’aquella revolució. Dos enòlegs arrelats al Priorat, convençuts de què s’ha de poder viure amb la terra, respectant i valorant les persones tant com cada cep que cuiden. Tots dos són testimoni de l’obstinació dels pares i de Lluís Llach. En una confessió íntima al periodista Antoni Bassas, el cantautor revela que li fa més il·lusió el que han creat a Porrera que la seva pròpia carrera musical.

També reconeix que tot ho va aprendre de Josep Lluís Pérez (Mas Martinet): «És un home que té 10 idees al dia i sempre et preguntes amb quina et quedes. Jo, li vaig demanar la filla». I l’enòloga Sara Pérez s’ho escolta d’a prop, fonent-se a la taula, recordant la seva rebel·lia ja de joventut a Vall Llach. S’encavalquen gestos, diàlegs i agraïments entre tots ells, en públic i en privat. Hi ha la satisfacció compartida d’haver fet bé les coses i d’haver creat un cordó de compromís i estima amb les persones que modelen el paisatge.

Es fa bo el poema escrit per Miquel Martí i Pol l’any 57 que dona nom a la cita: El poema és la nit/ La nit del poble/ El poble i la nit/ En una meravellosa harmonia. Es beuen vins que són fites, conquestes, voluntats, desitjos i que fan viatjar en l’espai i en el temps. Alguns mai abans havien vist la llum: Horta Colomer 2023 i Vi de Vila de Porrera Blanc 2021, Aigua de Llum 2009 i el Blanc dels Socis de 2000, Mas d’en Caçador 2022 i Masos d’en Ferran del Tros de Cal Pigat 2021, i Vall Llach Clàssic 1998 i Cims de Porrera Clàssic 1996. Superbs tots i especialment els és vells.

El temps els asserena; el paladar els lloa. La cuina, la signa Marc Pi, del restaurant Amics. Sempre delicat, sempre coherent, sempre a l’alçada dels grans vins. No hi ha prou pàgines per escriure tot el que hi va ocórrer aquella nit, aquesta és una aproximació personal, subjectiva, probablement imperfecta, però és la meva. I em connecta amb el llibre de Kent Haruf, Nosaltres en la nit. Quan ella li diu a ell si vol fer un vi, ell li diu que no, però que complagut, l’acompanyarà en el moment del beure. L’altre dia érem nosaltres els qui ho vivíem al temps que ho contemplàvem.

Gràcies Albert Costa per fer que el vi sigui un espai d’acollida i de somnis compartits i gràcies Isa Serra per curar-ho i embellir-ho tot.