No és només canvi climàtic és també la principal emergència que amenaça la salut humana

«Això no va de que desapareguin els ossos polars, sinó que els humans estan en risc». Amb aquesta frase tan directa i contundent el metge i directiu Josep Santacreu resumeix una de les principals idees del seu recent llibre Planta’t!, crisi climàtica, boscos i salut humana. Un treball que deixa clar que el canvi climàtic no només és una qüestió mediambiental i que cal entendre-ho com la gran amenaça a la qual ens enfrontem els humans per l’estreta relació amb la natura.

No és gens habitual que un alt directiu es jubili als 65 anys, després d’una brillant trajectòria com a gerent d’hospitals públics i de dirigir l’asseguradora DKV, per dedicar-se a tasques de voluntariat social i mediambiental. I encara ho és menys que escrigui un llibre, que resumeix també la seva llarga militància social, on fa una crida a l’acció per revertir l’actual situació, la qual defineix com a «emergència climàtica» o «crisi climàtica».

Immers també en una candidatura a les eleccions per a la presidència de la Cambra de Barcelona, admet en conversa telefònica que «el més important, el primer que s’ha de fer, és aturar les emissions de combustibles fòssils i substituir-les per energies netes i renovables, a més d’un consum més responsable i moderat». Per això no es cansa de denunciar en el seu llibre les subvencions dels respectius governs (equivalents al voltant del 7% del PIB mundial) en projectes lligats al petroli, gas i carbó, que fan accelerar l’escalfament global i frenar el ritme de la descarbonització.

En un dels primers passatges del llibre confessa que «les nostres vides avui dia estan més interconnectades que mai amb les persones que encara no han nascut. Aquest és un pensament que m’acompanya des de fa temps». També és un dels motius que l’ha portat a escriure-ho, donat que «mentre als països del sud, més fràgils per la dependència climàtica, ja veuen l’estreta relació entre canvi climàtic i salut humana per les catàstrofes que s’originen, en el primer món no hi ha una sensació d’urgència». Per prendre-hi consciència, afirma que l’impacte de l’escalfament global serà molt pitjor que el de la Covid-19, amb qui comparteix dos punts en comú: «En primer lloc, per fer-hi front, calen nivells inusuals de cooperació global perquè ho han de fer tots els països en conjunt; i en segon lloc, ambdues crisis requereixen canvis molt profunds en el nostre comportament actual». La prestigiosa revista mèdica The Lancet elabora des del 2016 un informe anual on detalla la relació entre salut i canvi climàtic, i a l’edició de l’any 2021 hi ha algunes conclusions preocupants que ens recorda Santacreu al seu llibre: augmenta la idoneïtat per a la transmissió de malalties com el dengue, la malària i el còlera; la mortaldat relacionada amb l’increment de la temperatura ha crescut un 50% entre els majors de 65 anys; el 25% de les morts al món (12 milions dels 49 milions de finats) són a conseqüència de factors ambientals, amb la contaminació atmosfèrica com a primer causant; la pèrdua de diversitat i el conseqüent increment de malalties transmissibles aboca els països del sud a una crisi de fam.

Una de les grans virtuts del llibre és que explica de forma molt planera la magnitud de la tragèdia. Així, es calcula que a l’agost ja hem utilitzat tots els recursos que la Terra és capaç de processar i recuperar, de manera que estem utilitzant una Terra i mitja. Si a l’inici de la Revolució Industrial (any 1900) hi havia 1.600 milions de persones al món, es calcula que el 2100 n’hi haurà 10.000 milions, amb el consum accelerat de recursos que representa. En canvi, la massa forestal ha passat dels 6 bilions d’arbres als actuals 3 bilions, i les projeccions indiquen que pot reduir-se a la meitat (1,5 bilions) en només 100 anys.

El doctor Santacreu també és president i fundador de Plant-for-the-Planet Espanya, una iniciativa impulsada pel jove suís Felix Finkbeiner, que busca plantar un bilió d’arbres al món i així aturar la desforestació i contribuir a la reforestació a les zones més exposades, com Àfrica i Amèrica del Sud.