Negrers catalans: Aquesta nit s’estrena el gran documental de TV3

Aquesta nit en prime time, a les 22.07 h, TV3 estrena el documental Negrers. La Catalunya esclavista, un gran exercici de memòria històrica de l’esclavisme que aixecarà molta polseguera, i de fet, des de la preestrena la setmana passada, ja n’ha aixecat un déu-n’hi-do a les xarxes socials... que si autoodi, que si no calia... Els actes de contrició col·lectius no són mai del gust de tothom, però, en canvi, serveixen per tancar les pàgines negres de la història, curar les ferides dels afectats, solidaritzar-se amb els negres catalans... Que com explica al documental Welelo Zamora, mestre d’escola i músic al Maresme, català descendent de guineans –colònia espanyola fins al 1968– ha hagut d’assabentar-se de la història del colonialisme espanyol pel seu compte, ja que als llibres d’escola no ho va poder llegir mai.

D’aquesta crítica oberta i ferotge a les grans fortunes que van néixer al segle XIX del tràfic de negres, i que es van multiplicar amb la revolució industrial, s’ha de destacar que té el suport institucional de la Generalitat, a través del Departament d’Igualtat, i de la TV pública catalana. Fet important, donats els problemes per tirar endavant que pateix qualsevol tema relacionat amb la memòria històrica, a la resta de comunitats autònomes en general. I alhora fet paradoxal, ja que els negrers catalans només constitueixen el 30% dels negrers espanyols.

Prenem per exemple la retirada fa cinc anys, per esclavista, del monument a Antonio López, I marquès de Comillas a Barcelona, el negrer més famós de tots, que apareix al documental. Durant aquells dies de març del 2018 un diari català li va preguntar a l’alcaldessa de Comillas, M. Teresa Noceda, si trauria el monument i ella va contestar: «Si tiro la estatua, me tiran a mí». També hi ha una altra estàtua, aquesta al seu fill, el segon marquès, a una avinguda principal de Cadis, a la qual li van canviar l’any 2021 el nom d’«Alameda Marqués de Comillas», pel d’«Alameda Hermanas Carvia Bernal», però el monument encara hi és.

Tornant al documental, que després d’un inici molt èpic i impactant va desenvolupant un guió valent i ben documentat, vaig prendre nota de quatre punts importants que em van sorprendre i interessar: el primer apareix en boca de l’arqueòleg de Torredembarra Albert Vilaseca, un dels avantpassats del qual es va dedicar al tràfic, com molts dels navegants i comerciants torrencs de l’època. Vilaseca adverteix que l’esclavisme no es pot observar amb ulls del segle XXI sinó amb una mirada historicista, en el context d’una societat esclavista, on no era un fet aïllat. Encara no hi havia abolicionistes, que van arribar més tard. El segon aspecte apareix en una conversa entre Welelo Zamora i Donato Ndongo, periodista, també d’origen guineà, quan explica que els futurs esclaus eren segrestats a l’Àfrica per màfies d’altres negres controlades per reietons tribals, «reyezuelos», que els lligaven, i els feien caminar centenars de quilòmetres fins a les costes on els venien als traficants europeus... El tercer punt sorprenent que explica el Dr. Martín Rodrigo Alharilla és que els catalans van arribar tard a aquest negoci luctuós, quan ja s’havia lucrat tota la nova aristocràcia ultramarina espanyola –quasi tots els negrers tenen títols nobiliaris– i el quart i últim aspecte impactant és que la tracta de negres va aparèixer per substituir el tràfic d’esclaus blancs que es feia a través de Constantinoble, avui Istanbul, quan l’imperi Otomà va tancar les fronteres, fet que al documental explica la medievalista mataronina Dra. Roser Salicrú.

En resum, un documental impactant, pioner, dels que remouen les consciències i no deixen ningú indiferent. «Vull explicar aquesta història per molts motius, un és que soc negre, i català...». Així comença Negrers, aquesta nit.