Nadal i el gran somni de poder controlar el temps

Aquesta mirada serà de dos dies. És allò que tenen els diaris del dia de Nadal i de Sant Esteve, que la festa, com també passa amb l’edició de Cap d’Any, fa que les notícies puguin durar dos dies. Es fa estrany. Fa uns anys aquesta sensació de no tenir un diari del dia era molt més forta. Aquells que treballen en un setmanari o en una revista mensual no s’impressionen, ja estan avesats a pensar els seus continguts per ser llegits durant un període de temps més llarg, no com les notícies escrites pensant que l’endemà ja recollirem l’evolució que vagin tenint els fets.

Però el fet que cada vegada que surt al sol, al quiosc hi tinguem una edició renovada, marca les nostres hores, i pensar que fins al dia 27 no hi haurà Diari, és tant com entrar als llimbs.

Això també ha canviat amb internet, ha canviat amb les xarxes, amb X, amb BlueSky, Instagram, Facebook, TikTok, els canals com el 324, o el 24h, amb Catalunya Informació, amb les edicions digitals de la premsa escrita, amb els diaris digitals que ens han fet perdre el fet social d’anar al quiosc, i amb el fet físic d’esperar que comenci un dia nou per renovar la jerarquia informativa.

I els canvis que vindran amb la intel·ligència artificial, em podeu dir. Sí, és clar, només penseu en com hem quedat de sorpresos amb les imatges dels polítics en fase de reconciliació nadalenca abraçant-se abillats amb jerseis de rens i volves de neu, ja fossin Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, o Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, Yolanda Díaz i Isabel Díaz Ayuso, Gabriel Rufian i Santiago Abascal, Íñigo Errejón i Pablo Iglesias, i el rei emèrit Joan Carles I besant com mai deu haver fet la Donya Sofia. Imatges falses que han creat utilitzant la intel·ligència artificial el col·lectiu de sàtira política United Unknow i que s’han viralitzat aquests dies en què anem rebent per whatsapp les felicitacions que abans rebíem per correu, i que com passa amb les notícies d’aquestes 48 hores de Nadal i Sant Esteve, ens arribaven del 27 en endavant.

Els canvis associats al temps, als ritmes informatius, i vitals canvien les nostres societats més enllà del fet concret. Quina bogeria no és, si ho comparem amb el passat, el comerç electrònic! Com altera la vida de pobles i ciutats, plenes de missatgers i repartidors, quin paisatge de contenidors plens de capses de cartró, i quina mà de locals comercials buits, després que la compra per internet els arraconi.

És el temps, i poder-lo controlar, el gran somni. S’acaba d’estrenar al teatre Coliseum de Barcelona i en català el musical de gran format El dia de la marmota, de la productora d’Àngel Llàcer, dirigit per Enric Cambray i Manu Guix, amb Roc Bernadí i Diana Roig al capdavant d’una companyia amb 16 actors i 6 músics.

A més d’animar la cartellera dels musicals en català, amb aquesta producció que ha triomfat al West End americà i que de fet és en català la primera versió en què surt dels EUA, (correu, que El dia de la marmota només hi serà fins al 16 de març) a més de Mar i cel, El petit príncep, amb la vallenca Mariona Escoda, i els infantils El fil invisible i El Pixaner l’any en què hem tingut Ànima o l’Alegria que passa, i en què La Cubana estrenarà L’amor venia en taxi, El dia de la marmota juga amb aquesta idea del temps. De quedar atrapat en el temps. Inspirat en la pel·lícula dels 90, la comèdia romàntica en què un meteoròleg televisiu, Phil Connors, es troba atrapat en un bucle, repetint la tradició de veure si la marmota diu el 2 de febrer si l’hivern s’allarga o no. De fet aquí tenim pel mateix dia, el de la Candelera, un pronòstic semblant: si la Candelera plora (si plou), el fred és fora; si la Candelera riu (si fa sol), el fred és viu, i per tant l’hivern serà més llarg, la primavera es fa esperar.

Doncs bé, al quedar atrapat en el temps, el protagonista de la història li permet corregir la seva manera de ser, d’actuar, de relacionar-se. Li permet entendre els altres, posar-se en el seu lloc i justament quan ho acaba entenent surt d’aquest bucle temporal.

No és que nosaltres amb un diari a les mans que els durarà dos dies entrem en un bucle, però sí que ens donarem més hores, baixarem el ritme, i potser en aquest ambient nadalenc, sigui vestits amb jerseis de colors i rens, sigui en una taula amb amics i familiars, farem l’esforç d’entendre’ls, d’entendre’ns, i que la mirada vagi més enllà de la immediatesa i la compra compulsiva, que siguem capaços de controlar el nostre temps, i que no sigui ni el temps ni la pressa qui ens arrossegui i marqui les hores.