Nadal, el dia dels records immaculats
Nadal és el dia en què tothom guarda un moment sense oblidar-se, sense fallar, pel record de tots aquells que ens han deixat orfes de la seva enyorada companyia
Un altre dia de Nadal. Abans de res, felicitem-nos per arribar-hi, un cop més. Així de senzill, que de vegades ens deixem embolcallar entre mil cabòries que ens distrauen del veritablement essencial. Som vius i disposats a gaudir del que ens porti la diada. Procedir amb aquest recordatori, una simple evidència, suposa la millor manera d’estrenar el 25 de desembre, tal com ens alcem del llit.
Dia especial al calendari que, de manera tan natural com inconscient, perseverem per mantenir en la seva singularitat. La màgia de Nadal, que han destacat tants poetes i que ha suggerit el desplegament de tant talent. Si convenim que la infantesa és la pàtria de cadascú, els vells Nadals se’ns presenten en el record com una mena de paradís en terra. Que net, que bonic, que rodó ens sembla avui que era tot. El pas del temps els ha convertit en memòria sublimada, imbatible. És el dia dels records immaculats, on difícilment es cola algun disgust ja esborrat.
La innocència dels infants serveix per a viure en sintonia perfecta amb allò que t’ofereixen aquestes dates seguint el camí marcat pels rituals acostumats. Gustos i tradicions d’antuvi, menjars i petits detalls familiars que s’han quedat en l’ànima de cadascú com la cèlebre magdalena de Proust que tan bé definia el sentiment d’arrodoniment, de perfecció assolida gràcies a la pàtina del temps.
Mai ningú, ni el xef més reconegut, superarà la qualitat i el gust dels canelons de la mare. Mai ningú igualarà la perfecció en la formació de les inacabables taules nadalenques, integrades per tots aquells familiars que generaven el nostre afecte en cuidar-nos plens d’amor. No hi faltava cap dels que ens estimaven i protegien, del nostre imprescindible paisanatge vital que anem perdent a base d’anys viscuts.
Nadal és el dia en què tothom guarda un moment sense oblidar-se, sense fallar, pel record de tots aquells que ens han deixat orfes de la seva enyorada companyia. Quan algú insubstituïble ens deixa per llei de vida natural, hi ha un dia a l’any que, sistemàticament, torna a estar ben present al nostre costat. No falla, és avui. El podem recordar cada dia o cada ics temps, sense que intervingui la voluntat, però és avui quan hi és sense ser-hi, hi és tot ell, tot ella. Avui toca que els absents se’ns facin ben presents.
El decurs del temps implica canvis en la perspectiva de celebració. Una metamorfosi evolutiva que és llei de vida, el concepte que millor resumeix la nostra capacitat d’adaptació segons avancem en el nostre, únic i intransferible, recorregut vital, duri el que duri.
Els nens es fan grans sense adonar-se que són els autèntics protagonistes, la justificació de tot el que barrinem i traginem en el desig de convertir la festa en allò que es mereix. Després arribarà el temps, com adults, de cedir el relleu i el centre d’atenció als propis fills.
Aleshores, ja vivim Nadal a través d’altres ulls, igualment estimats. Si ells són feliços, endavant, missió acomplerta. I suposem que arriba un dia en què la jornada es viu sota el pes d’una muntanya de records, d’anys acumulats, gairebé convertits en Atles que carreguem sobre les espatlles tantes vivències acumulades. Totes elles acaben formant un secret que cadascú porta ben a dins, que és impossible transmetre, conscients de quines són les coses, els records i les experiències que han conformat la motxilla intransferible de Nadal.
No som gaire de caure en sentimentalismes, i menys encara en públic, però coincidirem en el sentit tan especial del dia d’avui, en les emocions que ens genera, les nostàlgies del passat, les ganes de viure a fons el present i les projeccions que llancem al futur, impossibles d’encertar.
I és el moment de marginar volgudament les agrors de la rutina, per a desitjar que tothom gaudeixi d’un gran dia, que xali i rigui, que sàpiga gaudir dels moments de felicitat que, ben segur, ens procurarà la companyia, tal com fa cada any.
Amb el nou mil·lenni, nous actors enforteixen contes i versos, el relat sempre vigorós d’aquest dia.
Que tingueu un dels vostres millors Nadals.