Misericòrdia i Montserrat

D’entrada, amb aquest títol podria semblar que la matèria d’aquest article va de mares de Déu catalanes, però no. Va d’escriptores sòlides i de monestirs encara molt més sòlids. El 2025 es commemorarà el mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat, un indret entre mític, històric, emblemàtic i sentimental que d’una manera o altra s’ha mantingut lligat al tarannà i a l’evolució social, religiosa i política de Catalunya. Partint d’aquesta aquesta idea i per tal de sumar-se a la celebració, l’editorial Penguin ha decidit reeditar Les torres del cel, una novel·la de Coia Valls publicada l’any 2013 a Edicions B i que narra precisament les peripècies de dotze monjos a l’hora de fundar el monestir.

Coia Valls és, ara mateix, una de les més sòlides narradores de novel·la històrica de casa nostra i, de fet, aquesta reedició podem dir que comparteix taulell de novetats amb El llegat de les cendres, el seu últim llibre Va publicar el primer La princesa de Jade l’any 2010 després de guanyar el premi Néstor Luján i des d’aleshores ha protagonitzat una carrera brillant i meteòrica. Tots els seus llibres han esdevingut un èxit i no fan altra cosa que demostrar que ens trobem davant d’una escriptora brillant amb una insòlita capacitat per convertir episodis amb una base història en narracions dinàmiques i magnètiques que atrapen des de la primera paraula i que, de fet, han captivat sense escletxes milers de lectors, s’han traduït a diversos idiomes i es reediten amb freqüència. Nascuda a Reus l’any 1960 és també actriu i dramaturga i ha protagonitzat algunes incursions a la narrativa infantil i juvenil.

El punt de partida de la història el cerca al segle XI, quan l’abat Oliva decideix que un grup reduït de monjos s’instal·lin en una de les ermites que hi ha a la muntanya de Montserrat, una terra fronterera gens allunyada dels perills i de les conspiracions. A partir d’aquí, la Coia broda un tapís amb moltes ramificacions que, partint de la novel·la història i mantenint-se fidel a l’època, a les seves particularitats i als grans esdeveniments, es belluga també per l’aventura, per les intrigues, l’amor, l’esperança, la maldat, els mites i, a més, crea uns personatges sòlids, rics, plurals i intensos que fan que tot flueixi amb una precisió i una força envejables.

Si no coneixeu l’obra de la Coia Valls, cosa més aviat poc probable a hores d’ara, aquesta reedició pot ser una magnífica manera de fer-ho, ja que casar la commemoració oficial amb la lectura d’aquesta creació que combina realitat i ficció és una fórmula que no us fallarà. La Coia fa un treball de recerca que analitza i contrasta les dades reals que construeixen els fonaments de la història i, a partir d’aquest punt, hi afegeix les notes de ficció necessàries, que no traeixen mai l’esperit original i que hi aporten aquestes dosis de dinamisme necessari a l’hora de construir una novel·la rodona.

En aquest sentit, l’autora fa que tot plegat sigui versemblant, combinant aspectes concrets com les descripcions precises i detallades dels paisatges o qüestions d’ordre, diguem-ne més morals i profundes con el paper de l’espiritualitat, el poder de l’església i dels seus dirigents, la perillosa combinació entre venerar a Déu i desitjar el poder terrenal o les bases de la regla de Sant Benet que demanen amor a la terra, austeritat i oració. Amb un respecte màxim pel context històric, la novel·la es belluga per camins on la ficció també imposa les seves lleis i el resultat final és sempre el que trobem en qualsevol de les novel·les de Coia Valls, la necessitat d’avançar, de continuar llegint deixant-te capturar per la màgia, l’emoció i la qualitat del text.

I com que després d’aquesta lectura estic segur que voldreu seguir, teniu El mercader, amb el comerç a la Barcelona medieval com a teló de fons; La cuinera, una noia que ve de Lima i porta a la Barcelona del XVIII, sabors exòtics; Amor prohibit, una passió contra la norma en la Catalunya dels segle XV; Etheria, ambientada a la Roma Imperial o Els camins de la llum, basada en la història personal de Louis Braille. Un ventall ben variat de temàtiques amb un únic denominador comú, el mestratge i el geni narratiu de la Coia Valls.