Memòria transferida al vi

«Pel Poble Vell de Corbera hi hauríem de caminar descalços, és un Santuari». Carrers completament buits i cases enrunades sota un sol radiant de finals de febrer i un cel blau enteranyinat de núvols que el cerç ha desfilat. Som en un dels escenaris més dantescos de la Guerra Civil espanyola; en una comarca, la Terra Alta, que ha viscut aïllada molt de temps.

«Som la cinquena província», resumeix resignat Francesc Ferré, el jove enòleg del Celler Frisach. L’art apuntala el Poble Vell amb l’Abecedari de la Llibertat, començant per una A de forja, immensa, als accessos, per bé que la Ç, de Falç, és la que guarda un significat més especial per a ell. «Les lletres han de portar a les paraules i d’aquestes n’ha de sorgir la fraternitat».

25 artistes compromesos amb aquest objectiu en un monument únic i universal a la pau. Recordo com si fos ahir que escrivia aquest fragment per al llibre Retrats de Vi, editat per Publicacions URV, i ja han passat 8 anys.

El Poble Vell de Corbera d’Ebre com a estendard d’una batalla cruenta que ha deixat pòsit en les persones i en el vi. Ara que l’Associació que l’ha gestionat en els últims 30 anys deserta per l’immobilisme de les administracions i que el COMEBE n’assumeix temporalment la seva gestió, penso que tot homenatge és insuficient.

«Amb l’Agrícola de Corbera d’Ebre havíem acordat renovar la imatge dels vins més històrics i el Poble Vell n’és un. Mereixia un embolcall equivalent a la qualitat del producte que ha obtingut premis importants com els Vinari d’Or i de Plata», explica Manel Cortés, director creatiu de l’estudi Cordegat.

«Vam decidir vincular la nova etiqueta encara més amb el nom del vi i pensant com podíem reflectir d’una manera emocional i intensa aquest vincle, la creadora Lídia Dalmau va proposar utilitzar la tècnica artística del frottage amb carbó i cera. Buscàvem la transferència de la pedra en diferents fulls i el resultat és la memòria transferida», resumeix Cortes.

«Va ser un procés bonic, vam fer un registre visual de parets, buscant rugositats i contrastos. I també vam voler traspassar la textura, la pell del Poble Vell, perquè tothom qui tingués el vi a les seves mans, revisqués el nostre procés i la possibilitat de tocar les parets. És a dir, que l’etiqueta oferís una experiència sensorial en tots els sentits. Tocar, en definitiva, la memòria».

A través d’un disseny reflexionat i sensitiu, el vi ressalta no només el vincle amb el paisatge, sinó també i especialment amb el patrimoni històric. «Hi vam anar a l’hivern, al Poble Vell de Corbera.

Era un dia laborable sense ningú passejant-hi i es va crear un escenari especial, màgic. Vam sentir respecte per la memòria de tot el que hi havia ocorregut i especialment per totes les generacions que en són hereves», descriu Manel Cortés.

«Teníem els porus de la sensibilitat oberts i receptius a tot el que es va viure allí; fins i tot vam sentir el patiment de la guerra», revela. A Cordegat celebren trobar clients que confien en el seu gest atrevit: «Pensem que avui hi ha valentia al món del vi. Qui està disposat a assumir i finançar riscos, té doble mèrit. Està clar que sempre hi ha la balança de l’error». Però sovint darrere la gosadia hi ha un salt endavant significatiu per al producte i la marca.

«Els Poble Vell són dos vins que ens vinculen amb los iaios, amb els vins que guardaven en botes i treien en ocasions especials. Era l’adorno, les postres finals per festes majors, sants i aniversaris», recorda l’enòloga de l’Agrícola, Judith Folch. El blanc és una garnatxa blanca que s’assembla al vimblanc, com una mistela amb tocs rancis, de color ambre i records a figues seques i a fruits secs, que lliga amb carquinyolis i crema catalana. La garnatxa negra té, en canvi, aromes de prunes seques i paté d’olives...

És un vi més complex i consistent. «Les persones fem el lloc», diuen a l’Agrícola. I els vins estan plens de memòria i, en el cas del Poble Vell, amb més raons encara.