Les dones de la ràdio
Coincidint amb la celebració del centenari de la ràdio, RTVE, 3Cat i la XAL han coproduït un reportatge que recorre la presència de les dones a la ràdio des dels seus inicis
Aquests dies es compleixen 100 anys del naixement de la ràdio a Espanya. La pionera va ser Ràdio Barcelona. Maria Sabaté va fer la primera locució des de l’emissora del carrer Casp de Barcelona amb el nom d’EAJ-1 Ràdio Barcelona.
Des de l’any 1924 han estat moltes les dones que han posat la seva veu a les ones i moltes altres també hi han treballat sense posar-hi la veu. La trajectòria per a les dones de la ràdio des d’aleshores ha estat molt desigual, tant per la presència com pels programes que els han deixat fer.
Al principi hi va haver un esclat de presència de dones als programes de ràdio amb continguts diversos, no com va passar més endavant a partir de l’inici del franquisme. Aleshores el règim va apartar les dones que considerava no apropiades per a difondre la seva doctrina i les que quedaven les va situar en un paper subsidiari dels homes. Durant molts anys van ser les veus d’acompanyament als programes que conduïen els homes i no va ser fins als darrers anys de la dictadura que no van tenir una presència més destacada, com va ser el cas de Maria Matilde Almendros o més endavant Adelina Castillejos.
Pel que fa als continguts, el paper que volien atorgar a la dona es reflectia en programes com els ‘consultoris’ de Montserrat Fortuny o Elena Francis. Eren programes on les dones enviaven cartes demanant consell sobre la llar, els fills, els marits... Els consells anaven sempre en la mateixa direcció: tenir cura del matrimoni, això era sagrat malgrat que es descobrissin infidelitats o qualsevol mena de situació, fins i tot els maltractes. La dona s’havia de sacrificar per la família al preu que fos perquè la casa, els fills i la família eren el seu lloc natural.
Eren els temps que per poder treballar o obrir un compte al banc les dones havien de demanar permís al marit.
Després del franquisme va tornar el protagonisme de les dones a les ones. A moltes emissores van començar a haver-hi programes dirigits i presentats per dones, molt especialment a les ràdios locals. Una pràctica que ha anat in crescendo tots aquests anys i, per tant, és molt llarga la llista i la majoria són prou conegudes. Des de Júlia Otero, Àngels Barceló o Pepa Fernández, si parlem de les més conegudes, a banda de les directores i conductores de programes informatius.
Però tampoc podem oblidar totes les dones que han farcit i farceixen les redaccions dels informatius i els programes de ràdio. Són moltíssimes, més que homes probablement, les que fan que els programes i les notícies arribin als oients. Redactores, productores, guionistes, tècniques de so... Totes tenen famílies i per sort ara no han de demanar permís a ningú per treballar ni demanar consell a cap Elena Francis per saber què fer si reben maltractaments de la seva parella.
Tot això ve a tomb del reportatge Dones de la ràdio, coproduït per RTVE-Catalunya, 3Cat i la XAL, per commemorar el centenari que s’ha presentat aquesta setmana. Fa un repàs de la presència de les dones a la ràdio des dels seus inicis donant veu a les protagonistes actuals més destacades, que sens dubte ho són, però no dona ni tan sols dades de la gran quantitat de dones que han fet i fan possible també que aquests programes ‘surtin a l’aire’, com es diu a la ràdio. És un reportatge interessant perquè també fa una valoració qualitativa dels continguts que s’ha permès fer a les dones històricament a la ràdio.
El reportatge té moltes imatges antigues de dones de ràdio extretes del projecte conduït per Elvira Altés i Josep Maria Adell titulat Dones a les ones. Des de fa uns anys han recopilat, i ho continuen fent, el paper de les dones a les ràdios catalanes. És un recull molt exhaustiu i molt ben documentat que inclou, fins i tot, un banc de veus on es poden escoltar desenes de dones que han fet ràdio des dels seus inicis.
En una cosa coincideixen la majoria de les dones que fan ràdio: la ràdio és un mitjà ben viu, que s’ha renovat amb els pòdcasts. Que no morirà perquè la ràdio fa companyia a tota hora i en moltes situacions. Per això en molts moments és insubstituïble.