L’art de respectar la natura

«La cistelleria pot ser molt diversa a les Terres del Gaià perquè a l’entorn natural hi trobem moltes fibres vegetals com el vímet, la canya, la boga, el margalló... Hi ha una peça que és molt especial per a mi, la nansa, feta amb joncs dels Muntanyans. L’utilitzaven els pescadors de Baix a Mar a Torredembarra. Encara no n’he après la tècnica, però ho faré aviat», diu convençuda sostenint a les mans un llibre de Gabriel Comes que en parla. Violeta Cabrera Batet és la coordinadora d’educació ambiental a l’Associació Mediambiental La Sínia

Des de fa 10 anys la cistelleria forma part del seu univers, és una extensió més del seu vincle amb la natura. Va ser en tornar d’un viatge al Nepal on, entre caminades i converses amb artesans, va començar a mirar d’una manera més conscient un art que està escampat per totes les cultures del món. «Vaig connectar amb alguna cosa que havia fet de petita. A casa eren pagesos i l’àvia materna, que feia llata quan també ho era, me’n va ensenyar, com un joc, perquè abans la cistelleria era una activitat quotidiana», explica. Sent que recupera un ofici però a la vegada insisteix que el més valuós és mirar i tractar amb respecte i sensibilitat el paisatge i donar un ús renovat als materials ancestrals que l’habiten. «Passava temps a l’hort i al camp, collint olives i garrofes, o al riu Gaià fent recol·lecció de diferents plantes o fruits», recorda. I d’aquest vincle emocional li neixen les ganes d’aprofundir en l’etnobotànica després de creuar l’oceà. Destina temps i energia a conèixer un món nou i abraçarà la cistelleria com un aprofitament dels recursos que ofereix la natura, més que des de la dimensió artística: «La meva voluntat és experimentar en tècniques i aplicacions de diferents fibres vegetals. No pretenc arribar a la perfecció ni a la reproducció en sèrie. Algunes fibres em criden l’atenció i en faig peces molt diverses».

Li agrada aprendre i provar però especialment transmetre que cal consumir d’una manera harmònica, respectuosa i beneficiosa, sabent d’on prové cada material. A casa seva, on fa els tallers per a tothom qui en vol aprendre, n’està ple. Safates, cistells, motxilles, ampollers, mòbils. Totes combinen bellesa i harmonia. «La cistelleria neix de la necessitat dels recol·lectors de transportar. Es creu que era una activitat principalment femenina i mancomunada», manifesta. Manté aquest esperit en les sessions d’aprenentatge que comunica per Instagram (@violetaalmon). Reconeix que hi ha mans més destres que d’altres però el taller no se li resisteix a ningú, sobretot perquè la finalitat és «parlar, meditar, connectar i valorar les plantes autòctones». Tothom qui hi participa s’emporta la seva creació i alguns senten, al mateix temps, que han fet teràpia. «Faig difusió i soc transmissora de tècniques cistelleres que venen de molt lluny, n’hi ha hagut al llarg de tota la història, és una responsabilitat molt gran, però el que m’agrada més és convidar a relacionar-nos d’una altra manera amb el medi», insisteix. Parla de la cistelleria tradicional com els ‘cistells de veremar’ i els ‘cistells de pa i trago’, coneix profundament el món de les fibres, les tècniques, els usos... però també i especialment els valors que s’amaguen darrere d’una vida rural que avui torna: «Hi ha interès i ganes d’aprendre’n però sobretot necessitat de dedicar-nos temps i de connectar amb la saviesa popular». En un jardí entre oliveres i ametllers i un hort petit per a l’autoconsum, el seu, és molt més factible i plaent. Conclou posant l’accent en la sostenibilitat del gest artesà que l’alimenta: «Tinc cistells dels avis. Són resistents, poden durar per sempre. I són un residu zero si els retornes a la natura».