Elon Musk i l’egopolítica: com informar-se de manera responsable?

Tot i que no serà oficial fins d’aquí just una setmana, quan el 20 de gener sigui investit com a nou president, que la segona era Trump ja és una realitat ho ha certificat aquesta setmana Mark Zuckerberg, el propietari i fundador de Meta, l’empresa matriu que controla, entre altres, plataformes com WhatsApp, Facebook o Instagram.

L’empresari -i bona part de Silicon Valley en general- ha passat de ser un ariet del partit demòcrata a anar a visitar el president electe a la seva mansió de Mar-a-Lago, pagar-li bona part de la festa de dilluns vinent i, el més rellevant de tot plegat, anunciar, ell directament en un reel d’Instagram, que havia decidit suprimir el seu programa de verificació de dades, el sistema mitjançant el qual uns moderadors supervisaven que les informacions que es publicaven a les seves xarxes eren verídiques. Un sistema que Zuckerberg (el d’ara, el de 2025), adoptant les tesis ‘trumpistes’, manifesta públicament que ha estat una eina de censura i que els seus empleats tenen un marcat biaix ideològic. Pragmatisme, com dicten els cànons del diner. Es el mercado, amigo.

Musk, el motor de la ultradreta

El CIDOB, el principal centre de recerca en política internacional del nostre país, ha definit aquest 2025 que ara arrenquem com l’any de l’egopolítica, fent referència als personalismes que acumularan grans quotes de poder i marcaran el rumb de la història. Entre els sospitosos habituals (Trump, Putin, Netanyahu) s’hi cola algú que no és un polític electe, però que té tant o més poder que els anteriors: Elon Musk, el multimilionari magnat propietari de Tesla i, especialment, el que era Twitter i ara anomena X. Una compra que el temps ha constatat que, més que econòmiques, tenia motivacions polítiques: era una estratègia per controlar la conversa digital pública i convertir-la en un altaveu de les tesis de l’extrema dreta.

Després d’haver estat un aliat imprescindible per a la victòria de Trump, aquesta última setmana l’hem vist utilitzar aquest poder per intentar fer saltar pels aires el govern laborista de Keir Starmer al Regne Unit i interferir a les eleccions alemanyes propulsant l’AFD, l’extrema dreta hereva directa del nazisme que les enquestes ja situen com a segona força en intenció de vot. Musk ja no és només una amenaça, sinó un actor obertament i impunement distorsionador del sistema democràtic a Europa.

Hem de viure a la jungla?

Que és el que avui en dia és internet. És curiós com és inconcebible viure en un lloc sense lleis i normes, sense ordre, sense vigilància, sense justícia o sense democràcia i, en canvi, assumim com a normal que res de tot això existeixi a l’espai públic més habitat avui en dia: el digital. Hem acceptat que sigui un món salvatge on impera la llei de la selva; la llei del més fort. I qui diu el més fort, diu el més ric. Com a l’hora del pati: qui porta la pilota diu quines són les normes i decideix qui juga i qui no. Qui compra la plataforma decideix què hi passa.

Davant d’aquest escenari, la primera mesura imprescindible és ser-ne conscients. I la segona, responsables: informar-se, al segle XXI, és una acció que requereix consciència, esforç i voluntat. La majoria de la informació que circula a la xarxa no només no compleix els mínims criteris ètics, sinó que està directament manipulada. I és urgent que com a mínim la Unió Europea es posi les piles per posar-hi ordre.

Mentre això no passa, encara hi ha un lloc segur on poder-se refugiar: es diu periodisme. Per sort, malgrat els intents d’alguns per deslegitimar-los, encara hi ha mitjans que continuen batallant perquè la ciutadania pugui continuar exercint aquest dret universal que és el de la informació.

Actualment dirigeix ‘Els Matins’ de TV3. Abans

havia coordinat i sotsdirigit el Matí de Catalunya

Ràdio durant quatre anys. També ha treballat al

programa ‘Crims’, ‘La Vanguardia’, TAC12 i Tarragona Ràdio. És professor del Departament de

Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.