El Vermut, l’ambaixador de Reus a Madrid

És possible que aquests dies detecteu més afluència de madrilenys per les nostres places i carrers. No us estranyeu, perquè avui 2 de maig és el dia de la Comunitat, la diada de Madrid, i és festiu, que sumat a la festivitat d’ahir del primer de maig, i que demà alguns faran festa, s’ha convertit en un espectacular pont. Ja fa mesos que les empreses de publicitat han llençat campanyes per atraure clients a les seves instal·lacions a la Costa Daurada per aquest pont, amb falques a la ràdio amb un suggerent crit de «gatos, el dragón os espera!». Cal que m’expliqui.

El concepte gatos s’aplica als MTV (madrilenys de tota la vida), als que tenen pare i avi d’aquí, que realment no són molts, perquè la procedència de la gent que viu a Madrid és molt diversa. Una bona estratègia comercial per atraure turisme en unes dates que a Catalunya no és festa.

Però no només les empreses s’espavilen, les administracions també, i el mercat madrileny és un nínxol important on hi volen treure el cap. Ja ho fan a la fira del turisme per excel·lència, FITUR, però allí la competència és molt dura. Aquell aparador és molt ampli i tot i que tires la canya, hi ha molts pescadors i malgrat que pesques, les captures s’han de repartir molt.

Per això trobo molt encertada la iniciativa de l’Ajuntament de Reus de posicionar-se a Madrid com a capital del vermut. Fa uns dies, el Diari n’ha informat abastament, l’alcaldessa reusenca, Sandra Guaita, i la regidora de promoció de ciutat, Noemí Llauradó, van ser les amfitriones d’un esdeveniment promocional amb el vermut com a actor principal, però amb la ciutat de Reus com a protagonista. Guaita va definir la beguda com «el nostre millor ambaixador, que s’associa directament al nom de la ciutat».

I és cert, els madrilenys de seguida relacionen vermut i Reus, i pocs saben que l’heroi reusenc, el general Prim, és un fill il·lustre de la ciutat. Quan fa molts anys vaig arribar a Madrid em va sorprendre que al bar més freqüentat per diputats i periodistes a tocar del Congrés, el popular Casa Manolo, un cartell amb lletres grosses indiqués que «Hay vermú de Reus», al costat d’una aixeta subministradora. Ara fa poc l’han substituït per un vermut local, cosa que li retrec sovint a un cambrer i a l’amo defensant vehement que qualsevol de les vuit marques reusenques de vermut és molt millor.

A l’acte, el sommelier reusenc, Marc Niubó, un savi del vermut, a més d’explicar què és i com s’elabora la beguda, va parlar de les noves tendències i de les noves harmonies del vermut, tant pel que fa a l’hora de veure’n, com per lligar-lo amb la gastronomia i els seus diferents maridatges. I de quan prendre un vermut també en va parlar l’alcaldessa amb la idea de promoure que a més de la tradicional i popular del migdia, és vol rellançar la idea que també és pot fer en altres moments «en un bon capvespre, en el que ara es coneix per ‘tardeo’, i també amb còctels originals» com els que allí mateix va elaborar la coctelera Raquel Espolio, que encapçala actualment uns dels speakeasy de moda a Madrid, que va fer una demostració de còctel de Vermut de Reus amb les seves dues varietats.

Després va vindre la part forta de l’acte. El cos a cos, el contacte personal, l’hora de vendre els punts forts de Reus als assistents, fonamentalment mitjans de comunicació especialitzats i del sector de la restauració, vaja gent influent en els seus sectors professionals i que poden ser prescriptors a l’hora d’assenyalar Reus com a destí ecoturístic i també gastronòmic. Un capítol al que la regidora de promoció de la ciutat es va encarregar de sumar-hi el cultural, sobretot la petjada modernista d’Antoni Gaudí.

«Un còctel perfecte: cultura, comerç, molta vida als carrers i terrasses, i vermut», explicava la regidora a uns interlocutors força sorpresos dels secrets de la marca Costa Daurada, segurament perquè altres zones turístiques del nostre país es venen millor a la capital de l’estat. Però mica a mica s’omple la pica, i segurament tindríem més visitants si les companyies ferroviàries optessin perquè més dels seus trens s’aturessin al Camp de Tarragona. Renfe ja en fa forces, Avlo justet, i Ouigo un a al dia. I els de Yryo només la temporada d’estiu. La meva experiència com a passatger em diu que hi ha negoci, però no deu ser suficient pels seus comptes. Segurament a nivell institucional es pot ajudar a empenye’ls i animar-los a que és una aposta segura. Segur que el sector ho agraeix.