El relat de la DANA

Que la política espanyola, i en general la política, està enverinada per declaracions i contradeclaracions partidistes esbiaixades i que els mitjans de comunicació s’hi veuen arrossegats, ja ho sabem de fa temps. Però ara, després de la tragèdia de València, ens hauríem d’adonar d’una vegada que no és el mateix dir que fer.

Aquests dies, de fet des de l’endemà mateix de la DANA, s’estan fent tota mena de declaracions polítiques per intentar que la ‘culpa’ de no haver avisat la gent del que se li tirava a sobre irremeiablement, recaigui sobre uns o sobre els adversaris. Vaja, sobre el PP en tant que govern de la Comunitat Valenciana o sobre el PSOE com a responsable del govern central. Mentre milers de voluntaris van traient fang i netejant els baixos negats, com també ho fan militars, policies, serveis de protecció civil de tota mena i una llarga llista d’ONG.

Si ens fixem en els fets, i no en el que diuen uns i altres, tenim, primer que Mazón estava intentant convèncer una periodista per dirigir la Radiotelevisió pública valenciana, en un dinar que el va tenir il·localitzable durant hores, en lloc de posar-se al capdavant del que estava passant, fins i tot mentre algunes persones ja s’estaven ofegant. Que l’AEMET havia advertit des del matí mateix que s’acostaven pluges torrencials. Que les confederacions hidrogràfiques advertien del creixement del cabal dels rius i que, dissortadament, no es va activar l’alarma fins que ja s’havien perdut vides, entre altres decisions que algun dia coneixerem. També és un fet que la Generalitat valenciana va desactivar el Servei Especial d’Emergència per decisió de Vox.

Igualment que alguns ministres i el mateix president del govern, Pedro Sánchez, diguessin que si València necessitava quelcom ho havia de demanar no sona gens de bé. Era evident que necessitaven i necessiten de tot! En casos com aquest s’ha de passar a l’acció, peti qui peti, encara que et critiquin. Potser fins i tot encara que incompleixis normatives.

On som ara és en el terreny del relat. De crear un relat perquè tots plegats, o molts de nosaltres, entrem en el debat de les culpes per relativitzar la nefasta gestió d’aquesta tragèdia per part de l’administració responsable, que és el govern de la Generalitat valenciana. És un relat per confondre i fer creure que les coses han estat d’una manera diferent de com tothom va veure que eren en les hores inicials.

I ja sabem que les mentides repetides moltes vegades al final sonen creïbles, com deia , i practicava, el cèlebre ministre de propaganda de Hitler, Joseph Goebbels. Per si de cas, o per allò que el qui pega primer pega dues vegades, el sindicat Manos Limpias ja va presentar una querella contra la responsable de l’AEMET. És possible que el govern central hagués pogut intervenir, però qui coneix la realitat és l’administració que està més a prop dels ciutadans i és la que ha d’actuar, i en aquest cas ho va fer massa tard i malament.

Els governs del PP han gestionat malament les catàstrofes que han tingut. En tenim la prova amb el Prestige i els famosos ‘filets de plastilina’ de Rajoy. Una altra catàstrofe natural que els experts diuen que s’hauria pogut si més no minimitzar amb un altre tipus de decisió. O l’11M quan es van estimar més mentir a tots els espanyols perquè faltaven quatre dies per a les eleccions i van tenir por de perdre.

Segur que n’hi haurà molts que es creuran el relat fictici, com se’ls creuen habitualment, però això no farà que deixi de ser un relat. Potser s’esbrinarà quan hi hagi comissions d’investigació parlamentària tot i que l’artilleria mediàtica actuarà per mantenir la seva explicació dels fets, com fan sempre. Encara que la realitat ho desmenteixi com va passar amb el centre comercial on, abans que hi entrés ningú, es deia que hi havia milers de morts, i quan van entrar els equips de rescat no en van trobar cap. Les paraules i els fets.

Els ciutadans ens hauríem d’anar acostumant a fer més cas dels fets que no pas de les paraules, com haurien de fer els mitjans si volen ser creïbles.

Periodista tarragonina que ha exercit la major part de la seva activitat professional a RTVE. Ha estat redactora, directora de RNE a Catalunya i corresponsal parlamentària al Congrés i al Parlament.