De Sant Jordi a les urnes

Passat Sant Jordi, la millor festa laborable del calendari, faci fred faci calor, plogui o faci sol, l’estol de roses i llibres la fa una diada singular. Sempre diem que el que cal per arrodonir-la és que de la compra del llibre es passi a millorar els índexs de lectura, que es veuen assetjats per l’increment de l’ús de pantalles, on, encara que també hi pugui haver e-books, el que consumim són o bé sèries a les plataformes d’streaming, o estem enganxats als comptes de xarxes socials on miseriegem la vida dels altres. En tot cas, el primer pas per poder llegir és tenir el llibre a les mans, i en aquest sentit Sant Jordi és una gran injecció que ho pot facilitar.

Sant Jordi aquest 2024 ha caigut en la setmana d’arrencada de la campanya electoral de les eleccions catalanes del 12 de maig, i en l’arrencada dels treballs de les comissions parlamentàries a Congrés i Senat del cas Koldo. No vols Koldo? Doncs dues tasses per al qui va ser ministre de sanitat els anys de la pandèmia, i ara candidat a presidir el Govern de la Generalitat pel PSC: Salvador Illa.

Koldo es va dedicar a no respondre dilluns, i a demanar als senadors que el tornin a cridar quan la justícia determini si la seva actuació quan era xofer del secretari d’organització primer, i després assessor dels ministres Ábalos, tingués la capacitat per vendre al ministeri de Sanitat mascaretes per la pandèmia per xifres milionàries. Va ser un aprofitat d’aquell moment d’angoixa i patiment generalitzat? Va especular amb el preu de les mascaretes? De què estem parlant de 7.000 milions de 20.000? D’aquests 14.000 contractes via urgència i sense els mecanismes de control habituals quins són els de Koldo i els seus contactes?

Illa va dir que només hi va contactar un cop, el seu cap de gabinet tres, però el cas és que no van contractar l’empresa de la trama. Pel PP menteix, als Comuns els va dir allò de «ho vaig saber per la premsa», es va enganxar amb Gabriel d’ERC quan aquest li va venir a dir que feia com Cristina amb Urdangarin: passava per allà, i amb Míriam Nogueras de Junts que el va culpar de descontrol, manca de transparència i arbitrarietat. I encara ahir al Senat se li demanava quina mena de control duien al Ministeri, quina gestió més erràtica, pèssima i deficient no duia durant la pandèmia.

Illa mirarà que aquelles brases no esdevinguin foc per una campanya on ell surt com a favorit segons que diuen les enquestes, tot i que també s’apunta que Junts és a prop d’encalçar-lo, i ERC quedaria en tercer lloc, però això són enquestes i ja se sap que les carrega qui les carrega. Illa sempre ha dit que explicar-se i comparèixer no l’espantava, que ja ho ha fet desenes de vegades. El que sobta és que amb tanta compareixença no es pogués veure la traça d’engany de Koldo. I encara ahir vam saber que el Govern Aragonès no va informar ni a la roda de premsa ni al dossier setmanal dels acords de Govern, que just mitja hora abans de tancar l’acord pressupostari, van renovar el compromís amb el Hard Rock. Diuen que no van tenir temps, i que és una qüestió tècnica. Que li expliquin a Jèssica Albiach dels Comuns que és a qui volien sumar a l’acord.

Sigui com sigui aquesta mitjanit no veurem les enganxades de cartells de fa uns anys. Entre el fred sobtat, la sostenibilitat, l’edat dels assistents als mítings, tot això s’ha repensat en uns altres formats: actes de tarda/vespre, cartells electrònics o pantalles, i d’actes massius pocs. Carles Puigdemont ha organitzat campanya a Argelers, amb autobusos des del Principat, donada la seva situació d’exili. ERC també farà un acte a Suïssa on hi ha Marta Rovira, Ruben Wagensberg, i la nova remesa d’exiliats pel Tsunami Democràtic i les acusacions de terrorisme, i a la resta els vindran a ajudar Pedro Sánchez, Zapatero, Núñez Feijóo, Santiago Abascal i Iolanda Díaz. En l’espectre de vot independentista, a més de la CUP en refundació, veurem quin paper fan els d’Alhora, de la Clara Ponsatí a qui no ha agradat la política de pactes de Puigdemont , i l’extrema dreta d’Aliança Catalana.

Veurem quins elements acaben configurant el vot de la ciutadania, si el fan moure el Hard Rock, i rodalies, i tot el que en diem gestió, o es mou pel factor simbòlic –tocat pel 2017– i de mirada de futur. Perquè és clar que el factor emocional, i el desgast de gestió, sigui durant la pandèmia, sigui la d’ahir entren en la decisió final a les urnes.