De cornudella a Banyuls
Creuar la frontera per la costa empordanesa és retrobar-se amb
un paisatge esforçat de vinyes velles plantades en vas sobre costers impossibles que miren al Mediterrani
Superbe. Brillantissime. Extraordinaire són els adjectius que ressonen a la cava de Mas Reig, a Banyuls de la Marenda. El xef català Rafel Muria, al capdavant del restaurant Quatre Molins a Cornudella de Montsant (Priorat), ofereix un menú degustació que toca el cor dels vignerons francesos. I als 120 assistents al sopar de gala amb què comencen tres dies de festa a la localitat francesa, dins dels actes de celebració del 20è aniversari de l’AOP Collioure Blanc. L’àpat transcorre en un espai carismàtic que parla del lligam històric de la Costa Vermella amb el vi.
Creuar la frontera per la costa empordanesa és retrobar-se amb un paisatge esforçat de vinyes velles plantades en vas sobre costers impossibles que miren al Mediterrani. Quilòmetres de murs de pedra seca testimonien milers d’anys de cultiu de vinya a la Catalunya Nord. A França, l’empelt de les garnatxes –blanca, grisa/roja i negra– és inequívoc. Un quadre semblant al de l’Empordà.
Els laments a banda i banda de la frontera també són compartits: «Cada any perdem 50 hectàrees de cultiu», diu l’enòleg de Domaine du Traginer. Falten mans per treballar la terra malgrat l’efervescència enològica. «Som germans, som veïns, ens adonem que no ens coneixem gaire i que tenim més coses que ens enllacen de les que creiem», afirma Igor Akhiridinov, director del Consell Regulador de l’AOP Collioure i Banyuls. Estan determinats a estendre ponts entre les dues Catalunyes, la sud i la nord, i fer-ho a través de l’excel·lència de la cuina i del vi. El sopar de gala de 2022 va ser a quatre mans, amb Pascal Borrell i Albert Boronat i Miró. Aquest any han volgut donar tot el protagonisme gastronòmic a Catalunya sumant-hi un viatge líquid que, de forma acurada i precisa, ha definit el prestigiós sommelier francès, Manuel Peyrondet.
«La cuina catalana és moderna i creativa, i de proximitat. Hi ha molts restaurants amb Estrella Michelin i hem volgut mostrar aquest dinamisme al costat dels nostres vins perquè guanyin entitat», afirma Akhiridinov. La minuta del xef Rafel Muria fascina d’entrada. Les aromes i textures mediterrànies que cuinen les seves mans meravellen tant com la mise en place. Els vins blancs de Cotlliure fan que l’harmonia sigui superlativa, amb el seu triangle virtuós d’acidesa, salinitat i un punt d’amargor final.
Daus de bonítol marinat, nigiri de salmó amb quinoa, tempura de granota, carpaccio d’orada amb vinagreta de llima i cibulet, verat fumat amb coliflor, bitxo, ceba en escabetx i mel d’all negre, corball amb coriandre i escalunya, tomàquet i emulsió de llima, bacallà fresc amb beurre blanc al vermut i musclos... «La proposta de Quatre Molins és sorprenent i talentosa. Els vignerons treballen molt dur al camp i és una recompensa molt gran veure els seus vins a les millors taules, que també és una manera de posicionar-los al món», resumeix Igor Akhiridinov.
«Vam escollir en Rafel Muria perquè té una sensibilitat molt gran pel vi. La carta líquida de Quatre Molins és molt remarcable. El compromís del xef amb el vi era important per a nosaltres. Ens ha ajudat a perfilar millor els maridatges», ressalta. «Tenim ganes d’obrir-nos, som a 5 hores i mitja en tren de París i amb avió hi ha poques connexions. Volem lligar-nos al món», sospira Akhiridinov. El primer vincle ha estat amb Catalunya, per bé que el català estigui en perill d’extinció entre els vinyaters.
«Som una zona de vins dolços naturals però hem estat la primera denominació d’origen de vins secs de tot el Llenguadoc. Estem descobrint el nostre terroir, provem tècniques i estils nous d’elaboració, explorem parcel·les i exposicions. Esdeveniments com aquest ens permeten comprendre’ns millor i saber que som en una regió gairebé única al món, amb esquistos i garnatxa roja», significa. És la primera de moltes altres accions de promoció que vindran. Tornar a Josep Pla mai és mala idea, ell que escrivia: «Cotlliure és petit, però el panorama que presenta té grandiositat...». El mateix per als vins d’un paisatge bell, heroic i esforçat.