Antoni Correig, poeta de Reus: Una dedicatòria
Literatura. ‘L’arma i l’estel’, un llibre del poeta Antoni Correig Massó, publicat l’any 1948 per l’editorial barcelonina Arca amb un pròleg d’Octavi Saltor i una il·lustració del mateix poeta a la portada
Ja se sap, cadascú s’enganxa al que s’enganxa. A mi, personalment, m’agrada remenar llibreries de vell a la recerca de llibres que em puguin interessar o que, per les raons que sigui, despertin la meva curiositat i, de rebot, la necessitat de tenir-los a la vora. És un vici cada vegada menys econòmic, tot i les veus que diuen que els índexs de lectura i els llibres en paper van caient en picat a cada dia que passa, però de plaer i excitació crec que semblant a la dels col·leccionistes que cerquen peces concretes i úniques arreu del món.
Una de les troballes més recent és L’arma i l’estel, un llibre del poeta Antoni Correig Massó, publicat l’any 1948 per l’editorial barcelonina Arca amb un pròleg d’Octavi Saltor i una il·lustració del mateix poeta a la portada. Una de les gràcies d’aquest exemplar és precisament la dedicatòria manuscrita. Per a Diario Español. Afectuosa ofrena d’Antoni Correig. Reus, abril de 1948.
Confesso que em va fer molta gràcia i que, tenint en compte aquest espai privilegiat que tinc l’honor d’ocupar cada mes, em semblava que parlar-ne era quasi com tancar un cercle i fer-li una mica de justícia a un gran poeta dels que el pas del temps ha anant deixant en l’oblit tot i que Reus li va dedicar una plaça al barri de Mare Molas. Correig (Reus 1910-2002), catalanista i catòlic convençut, va ser regidor de l’Ajuntament i quan va esclatar la guerra li va tocar amagar-se per la seva pertinença al Centre Catòlic. Via França fa cap a Burgos on s’allista al bàndol franquista i torna a Reus on manté un lligam estret amb la clandestinitat literària que va sorgir al voltant de Joaquim Santasusagna i va participar en tots els volums de l’Antologia de la poesia reusenca. Va morir el 2 de setembre de 2002, als 92 anys i poc després d’haver presentat el segon volum de les seves memòries.
La poesia de Correig és suau, lúcida, evocadora, sense sotracs ni sorpreses inadequades i els seus versos resulten elegants de fàcil comprensió i a vegades d’una certa ingenuïtat que no arriba mai a ser ni embafadora ni molesta. L’arma i l’estel va representar trencar un llarguíssim silenci poètic i posar negre sobre blanc les seves vivències personals de la guerra. Explica així el seu primer combat:
«Tinc ressecs els meus llavis. L’arma crema. / Sols conservo un xic d’aigua, i –oh dilema!– / la faig servir per refrescar el fusell», o la comunió a la línia de foc: «Quan de nou la guerra em cridi, / no em trobarà consirós / que ja res no em podrà prendre / si primer us ho he dat tot a Vós».
L’únic que desconec a hores d’ara és si la generositat d’Antoni Correig a l’hora de dedicar aquest llibre al Diari es va veure corresposta amb una entrevista, una crítica o una ressenya. En el pitjor dels casos, per si les mosques i amb 77 anys de retard aquí n’hi ha una que mira de fer-li una mica de justícia.