Acabar amb els pisos turístics. El primer pas per resoldre la crisi de l’habitatge
10.000 pisos turístics menys a Barcelona no solucionaran l’emergència de l’habitatge que té la ciutat, tot i que és una mesura en la bona direcció
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar fa uns dies la seva intenció d’acabar del tot amb els 10.000 pisos turístics que hi ha a la ciutat en un termini de 4 anys, com una mesura per acabar amb l’especulació immobiliària a la ciutat que ha disparat els preus dels lloguers fins a límits impagables per una gran majoria dels seus habitants, sobretot pels més joves.
És una bona mesura, però probablement costa molt de dur a terme, si és que s’aconsegueix al final a banda d’altres condicionants que compliquin la solució del problema.
Està clar que els pisos turístics contribueixen a l’especulació. Només cal fer la prova de comparar la rendibilitat que es treu de llogar un pis a un particular pel termini de 5 o 7 anys com preveu la llei o llogar-lo a turistes per dies o setmanes. No hi ha comparació. La rendibilitat és molt més alta en els pisos turístics, de carrer. I això contribueix, òbviament, en l’increment de preus de lloguer.
Ara bé, el gran nombre de pisos turístics no són els legals, sinó els il·legals i aquest són els que especulen més i, per tant, contribueixen més a l'increment desorbitat dels preus. Aquest fet i la gran manca d'habitatge públic que tenim a tot arreu.
No podem quantificar del tot el nombre de pisos turístics il·legals, però ben segur que són el doble o el triple dels legals perquè per qualsevol barri de la ciutat estem farts de sentir el soroll de les clàssiques rodetes de les maletes i de veure turistes perduts a qualsevol escala del nostre carrer o fins i tot a la pròpia.
Tenim massificació turística i una regulació massa laxa per determinants perfils de visitants de la ciutat. Encara que sovint oblidem que molts de nosaltres també contribuïm a la massificació quan visitem alguna ciutat europea durant un cap de setmana.
I el cas és que cada dos per tres s'anuncien grans multes per grans tenidors de pisos turístics il·legals, propietat d'entramats que probablement alguns són propietat dels mateixos fons voltor que fan mòbing immobiliari a llogaters de tota la vida o fins i tot hi envien els de ‘Desocupa’ per a poder especular millor.
Això no té res a veure amb algunes ocupacions de persones necessitades que s'hi veuen abocades perquè no hi ha pisos de protecció suficients, ja que les nostres administracions no els han previst, un greu error per part seva.
Un error que fa que aquesta manca d'habitatge públic l'hagin de pagar molts particulars que prou feina tenen d'arribar a final de mes amb els sous força miserables que es paguen en aquest país. Per la via del lloguer d'una propietat o per la via de fer-se càrrec de les despeses del seu pis ocupat.
La gran pregunta que em faig és perquè les nostres administracions, totes elles, no han actuat amb urgència per combatre aquesta urgència habitacional Com hem arribat fins aquí? Per la seva desídia i perquè han considerat prioritàries despeses que potser no ho eren tant com ho és la d'un habitatge digne per tothom i no només per uns quants? Resulta bastant obvi que no ho han previst prou bé.
L'altre dia em va sorprendre un noi que explicava a la xarxa X «... soc mosso de magatzem, la meva dona estudia i tenim un fill. Ens hem comprat un pis i ens n’anem de vacances...». Sonava poc creïble i de fet tothom es mostrava molt sorprès. Fins que va puntualitzar. «... Visc a Dinamarca, he comprat un pis de protecció perquè aquí n’hi ha molts». Doncs això que aquí hem fet tard en això, com en tantes altres coses. També en els sous que es paguen, que en la majoria dels sectors fan plorar.
El fet que una gran part de la bona marxa de l’economia s’hagi centrat històricament en el totxo, per manca de sectors productius més exitosos i també, menys fàcils de dur a terme, ens ha portat en part fins aquí i ara no hi ha qui ho arregli això. Llevat que s’hi posin de debò a solucionar-ho que de moment no sembla que vagi per aquí la cosa.
La mesura d'acabar amb els 10.000 pisos turístics legals de Barcelona és una bona mesura, però no solucionarà el problema, molt probablement, per desgràcia. I el més greu és que la situació s'està estenent cap a la regió metropolitana i més enllà.