La infal·lible llei del matalàs

La llei del matalàs deixa ben clar que si el president del Govern estava disposat a plegar per amor a la seva dona, la seva dona estaria disposada a entomar el que faci falta per amor al seu home. Ara toca treure alguna cosa de profit d’aquest inèdit episodi en l’àmbit del conjunt de la societat.

És a dir, ara toca reformar el sistema judicial perquè els acusats no hagin de demostrar la seva innocència, sinó que siguin els acusadors els qui demostrin la culpabilitat. Ara toca que la Justícia deixi de fer política (el que s’ha anomenat lawfare).

Ara toca posar límits a la guerra bruta de les clavegueres del poder (l’anomenat deep state). Ara toca posar límits a l’abús de pretesos mitjans de comunicació que no actuen al servei de la veritat sinó de determinats interessos espuris (prou de premsa groga).

Ara toca desterrar aquella màxima sobre la dona del Cèsar, masclista i arcaica. Ara toca lluitar contra l’Espanya fosca i podrida que a Catalunya fa anys que patim, però que ningú no ha volgut combatre fins que també els ha tocat el rebre a ells.