La carta més difícil

Estimats lectors. Com hauran deduït pel títol d’aquest escrit, la carta d’avui no és una carta a l’ús. És la més difícil de les que he escrit d’ençà que el 9 d’octubre vaig començar aquesta cita setmanal amb vostès. Avui els anuncio que el 10 de juliol serà el darrer dia que exerciré com a directora del Diari de Tarragona.

Com poden imaginar no ha estat una decisió fàcil. De fet, quan aquesta setmana ho comunicava als meus companys de Redacció ho feia enmig d’un Dragon Khan d’emocions que, estic segura, continuaré vivint els propers dies.

Després de disset anys en dues etapes al Diari, puc dir que en aquesta casa he madurat professionalment i que he viscut els anys més apassionants i intensos de la meva trajectòria laboral, especialment des del 15 de juny de l’any passat, quan l’editor em va fer confiança i em va encarregar ser la directora del Diari. La primera dona periodista directora del Diari en la seva història, exceptuant la Victoria Climent que va ser la primera de l’etapa PROMICSA temporalment.

Vaig assumir el repte il·lusionada, tot i ser conscient de les dificultats de la premsa escrita. L’era digital ho ha transformat tot i la premsa no és aliena a aquest tsunami. Els diaris han de competir amb mitjans nadius digitals cada cop més potents i amb una estructura de costos menor. I també amb les xarxes socials, avui la principal font d’informació d’alguns col·lectius, com els més joves.

Gran equip

Són canvis de gran importància dels que n’era molt conscient quan vaig donar un pas endavant. Sabia que tenia una gran responsabilitat, però que tenia un gran equip de professionals, implicats i desitjosos d’encetar una nova etapa per refermar la marca Diari de Tarragona.

Un equip de professionals que no escatimen esforços, perquè, com jo, creuen en el periodisme de proximitat, aquell que analitza des del més proper a allò que està passant al món, des de la guerra d’Ucraïna al canvi climàtic, sempre des de la perspectiva tarragonina. Perquè, com jo, pensen que el Diari té un paper fonamental en la cohesió de la societat tarragonina.

Aquest Diari pot tenir llarga vida si és proper i segueix defensant els interessos i aspiracions dels ciutadans de les comarques del sud de Catalunya. Si sap escoltar i té vocació de servei tant a les persones, entitats i institucions dels municipis més grans, com a les dels pobles més petits i que s’enfronten al repte de la supervivència.

I això implica ser un diari plural, que aspiri a arribar a tots els lectors potencials sense excloure, d’entrada a ningú. Un diari que connecti amb la seva comunitat tant socialment com intel·lectual, lingüística o emocionalment.

Enfortir vincles

Aquest ha estat el principal objectiu de la meva etapa com a directora. Treballar per enfortir aquests vincles amb la societat tarragonina. Penso sincerament que només així podrem mantenir el lligam amb vostès, estimats lectors i aconseguir que siguin subscriptors fidels, sigui en paper o sigui en digital, quan el Diari estableixi un mur de pagament per a determinats continguts.

Tot això és el que hem estat treballant el darrer any. Potenciar el periodisme d’autor, de qualitat i diferenciat de la gran oferta informativa existent. Apostant per més temes propis i més històries humanes. Per entrevistes en profunditat els diumenges a tarragonins i tarragonines que destaquen per haver contribuït a fer de la nostra, una societat millor, més igualitària i justa.

Apostant per perfils i posar en valor el talent del territori. Per la mirada singular de personatges locals que formen part de les nostres vides, del reconegut fotògraf del Serrallo, Pep Escoda. Amb unes pàgines setmanals dedicades a educació perquè creiem fermament que és l’ànima de la societat, molt més valuosa que els diners. Amb unes pàgines, els dimecres, destinades a la salut i a destacar els molts professionals sanitaris que destaquen per programes de recerca o de prevenció pioners. I els dijous, amb una selecció dels millors plans d’oci del cap de setmana.

Però també amb noves firmes. Moltes d’elles dones, incorporades amb una voluntat expressa de feminitzar les nostres pàgines d’Opinió, entre elles, la catedràtica d’Història Contemporània de la URV, Montserrat Duch, la professora de Llengua Catalana, Arga Sentís, o les periodistes Berta Ramos i Cinta Bellmunt. I com no l’escriptor i filòleg Josep-Lluís Carod-Rovira, gran coneixedor de la història, la llengua, les tradicions i personatges destacats de les nostres comarques, que ens ha delectat amb la seva secció Retalls tarragonins.

Pluralitat i valors

A tots plegats, moltíssimes gràcies per haver cregut en el projecte d’apertura i pluralitat del qual us vaig fer copartícips. La vostra col·laboració pràcticament desinteressada és un dels tresors més preuats que m’emporto d’aquesta etapa al capdavant del Diari.

Com també l’ajuda del periodista vallenc, president del Consell de la Informació de Catalunya i de la Fundació Pluralisme Plural, Josep Carles Rius Baró. Juntament amb la Redacció, ell ha estat un dels meus pilars en aquests dotze mesos. Amb tots plegats he parlat de les oportunitats de les comarques del sud de Tarragona si saben generar complicitats.

De periodisme i dels seus valors principals: la responsabilitat, el compromís, l’honestedat i la credibilitat. I com no, d’aquest ofici tan bonic i alhora tan essencial en una societat i en una democràcia com és el periodisme. Espero que el Diari entrevisti a Josep Carles Rius quan publiqui Periodismo y democracia en la era de las emociones.

Si l’anterior llibre, de 2016, parlava de Periodismo en reconstrucción, ara reflexiona sobre la pandèmia, la victòria i derrota de Donald Trump, el Brexit, les crisis de refugiats, el poder de les grans plataformes, el ressorgiment del feixisme, la invasió russa d’Ucraïna i el Procés independentista a Catalunya. Esdeveniments històrics que han posat a prova als periodistes, en el seu deure d’apropar-se a la veritat per damunt dels seus propis sentiments.

Els hi asseguro que m’agradaria continuar contribuint a enfortir el lideratge del Diari. Me’n vaig seguint més el meu cap que el meu cor. La meva vocació de servei i periodística segueix intacte. Però, de vegades, per molta voluntat que un tingui, si els que t’han d’acompanyar no ho fan, és difícil tirar endavant.

Els temps han canviat i la premsa no té ni el poder ni el paper hegemònic que tenia fa quaranta anys. Per connectar amb els lectors, per aconseguir la seva implicació com a subscriptors, els mitjans hem de reforçar els vincles amb les societats a les quals ens adrecem i que aquestes s’identifiquin amb nosaltres. Un munt d’intangibles no mesurables i alhora més importants que qualsevol indicador numèric.

Segurament no m’he sabut explicar prou bé. M’hi he deixat l’ànima però hi ha moments en què sabem que ja no podem fer més i hem de prendre decisions, per més doloroses que ens siguin.

L’11 de juliol començaré a treballar en una altra important institució del territori, liderada per primer cop per una dona. Sense conèixer-la gaire, la seva empatia, el seu lideratge i la seva voluntat transformadora m’han engrescat a seguir lluitant per aquest territori des d’una altra vessant.

Gratitud i agraïment

Gràcies de tot cor als meus companys i companyes del Diari, que són una petita gran família. Gràcies també als col·laboradors històrics i als col·legues i amics de la contra, que aviat compliran sis anys donant-nos la seva particular mirada de l’actualitat. Gràcies a l’Antoni Coll per donar-me alguns consells que només s’adquireixen amb l’experiència.

Gràcies a la meva família i, en especial al meu home i al meu fill, per la seva paciència i comprensió per la meva dedicació. I, gràcies a vostès, estimats lectors, per llegir-me. No deixin mai de fer-ho. Llegir és cabdal per qüestionar certeses, per enderrocar dogmes i per ser crítics. També per reflexionar, per comunicar-nos i per continuar aprenent.