Gaudí no té aturador

Que lluny que queden els temps en què els amics i admiradors de l’arquitecte Gaudí, Josep Carner, Josep Pijoan i Joan Maragall escrivien articles per tal de cridar l’atenció dels conciutadans per conscienciar-los de la magnitud i magnificència artística de la Sagrada Família.

Maragall, escrigué el commovedor article «Una gràcia de caritat», per tal que la burgesia s’adonés que calia ajudar econòmicament per prosseguir-ne les obres, que en aquell moment eren aturades per manca de diners. Però esborrona recordar –vegeu hemeroteques– que fa ben pocs anys, alguns dels més conspicus i medallats mestretites de l’arquitectura contemporània posessin el crit al cel al·legant que la continuació de «La catedral dels pobres» –com la titulà Joaquim Mir en un cèlebre quadre– era un disbarat d’allò més impresentable, regressiu i impropi dels nostres dies...

És per tot això que ens hem de felicitar que la Sagrada Família avanci a un ritme tan espectacular que va mutant d’aspecte d’un dia per l’altra. Però res impressionarà tant com el que està a punt de succeir: la construcció de les sis torres centrals que tocaran el cel de Barcelona. Costa de creure, però actualment es destinen 25 milions d’euros anuals a les obres.

I l’any passat, prop de 3,3 milions de persones van visitar el temple, tal com ho presagià el mateix Gaudí: «Vindrà gent d’arreu del món a veure el que fem». És inqüestionable que la capital de Catalunya és admirada arreu del món per obra i gràcia de Gaudí, el geni que sabé endegar i portar a terme una obra que, per la seva monumentalitat, exigeix molts anys per ser acabada (una catedral mai l’ha finalitzat un mateix arquitecte). Ara, la Sagrada Família és continuada utilitzant la tecnologia més avançada del segle XXI. L’admirat Antoni Gaudí no té aturador...

Jordi Pausas

(París)