Un dia al mar

Per qui no hagi vist el nou Museu del Port de Tarragona, la visita a aquest espai cultural deixa una impressió molt positiva. Forma part del Moll de Costa, està acollit en un dels tinglados i substitueix l’antic museu, des de l’any 2021. En entrar, sorprenen les mides generoses de l’antic magatzem de mercaderies i el vídeo d’acollida fa presagiar un bon enfocament del contingut que després es trobarà recorrent l’itinerari.

La Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, que promou la salvaguarda i la protecció del patrimoni marítim, està formada per disset museus inclòs el de Tarragona i liderada pel Museu Marítim de Barcelona. Més grans o de dimensions més reduïdes, uns es dediquen a difondre el món de la pesca, altres a la memòria oral de la gent de mar, a les embarcacions, a viatges de pilots i navegants, a la salaó d’anxoves, a l’espai humà de la Mediterrània, o mostren una mica de tot. El de Tarragona és l’únic que està centrat essencialment en el port com a infraestructura, per la seva envergadura actual i la importància des d’època romana.

S’hi exposa de manera molt completa la informació sobre tot el món marítim (història, embarcacions, instruments de navegació, oficis, port i urbanisme, lleure), ordenada en quatre àrees temàtiques i dos àmbits generals finals. De 1643 peces que formen el fons museogràfic, se’n exhibeixen 280. El disseny, la contemporaneïtat i la visualització, amb la utilització de les noves tecnologies, han estat la guia, segons la seva directora Mercè Toldrà, per concebre el nou equipament cultural. Però el Museu també té un fil emocional important amb les persones que han format part del món del port, ja que la major part de peces i fotografies són donacions.

A l’espai cultural es descobreix el personatge de Miquel de Ballester, tarragoní del segle XV que posseïa una flota de barcos que solcava el Mediterrani Occidental i un negoci de canya de sucre a les Illes, i que va acompanyar Cristòfol Colom en el segon viatge a Amèrica; o els recorreguts comercials incansables del vapor Montsant, de 60 m d’eslora i 9 de mànega, un dels dos últims vaixells de fusta bastit a les drassanes del port el 1920 i que va navegar fins el 1947.

La sala immersiva que presenta Un dia al mar ofereix descans i plaer, enmig del recorregut. El visitant, rodejat d’aigua, viu una jornada des de l’alba acompanyant les barques d’arrastro, de palangre o de la llum, amb els homes i les captures de peix a tocar, i fins tornada al port amb subhasta inclosa.

Les grans fotografies de persones realitzant diferents activitats, des dels boters que es guanyaven la vida fins als remers del Club Nàutic, fan humana l’exposició. I més si descobrim per sorpresa persones conegudes de l’entorn que ja han quedat, per sempre, en els panells, com a testimonis d’un moment de la vida que la càmera ha fixat.

En l’última part del discurs del Museu sobre la realitat del port avui, on es constaten les grans xifres. Tots els seus tràfics i l’especialització petroquímica, es fa professió de fe de la futura utilització de l’hidrogen verd i de les energies renovables en les seves instal·lacions, així com d’una gran preocupació per la sostenibilitat ambiental. És d’esperar que serà així, que el port complirà els plans de què s’ha dotat i que serà sensible a totes les mesures que en el futur s’hagin de prendre, en aquest context incert i canviant en què estem.

El Museu del Port de Tarragona és un equipament cultural de primer ordre, d’un alt nivell de qualitat. Els tarragonins sempre tendim a pensar que és normal que tot allò que fa el Port relacionat amb la ciutat estigui bé perquè és una gran infraestructura que pot fer grans inversions, però les coses es poden fer bé o malament, i el museu és una prova positiva. Els escolars l’omplen amb moltes activitats i té moltes visites virtuals. Però encara són poques les visites en persona i és desconegut per una gran part del públic; en primer lloc, per molts tarragonins.