Tarragona és capital!

El dia que vaig assumir la responsabilitat de liderar la candidatura del PSC a l’ajuntament de Tarragona vaig dir que em presentava per ser l’alcalde de tots i de totes. I no només això. També vaig subratllar que defensaria els interessos de Tarragona per davant de qualsevol altre consideració. I ara que estem a les portes de la campanya que ha de portar el canvi a Tarragona ho torno a repetir. Que ho sàpiguen, que se’ls gravi profundament: defensaré els interessos dels tarragonins i tarragonines malgrat qui pesi i em costi el que em costi a nivell personal. No és un bluf, és una convicció íntima profunda. Els que em coneixeu sabeu que no vaig de farol.

Amb la mateixa contundència proclamo: Tarragona és capital. N’hi ha que creuen erròniament que ho és perquè un buròcrata al segle XIX va guixar un mapa polític i tal. Greu error. Tarragona és capital, ho és, però no per cap decret administratiu sinó perquè ens ho hem guanyat a pols. No som capital perquè ens ho hagi regalat ningú sinó per mèrits propis de generacions i generacions de tarragonins i tarragonines. Som capital gràcies a tu, que estàs llegint aquestes línies.

I ser capital significa també ser un referent del que els francesos anomenen savoir faire (saber fer), ser coneguts per la nostra decisió i empenta. És ser humils i treballadors però també constants i tenaços. Comporta no ser prepotents però tampoc acotxar el cap davant ningú. Ser capital vol dir liderar el territori de debò i no proclamar-ho de paraula. I ser alcalde significa saber aprofitar les sinèrgies que tenim tots junts si treballem amb lleialtat i no entrar en batalletes de campanar com passava, precisament, al segle XIX. Crec que he estat molt clar.

Mireu, una vegada fora de Tarragona vaig ser testimoni d’una conversa entre adolescents que parlaven de futbol. Com podeu suposar la majoria feien referència a clubs de primera divisió que gestionen una milionada en pressupostos. En aquest context, un noi va dir «jo soc del Nàstic». Rialletes i burles van acompanyar la seva afirmació. Doncs hauríeu d’haver escoltar el to de la seva veu quan va asseverar «sí, del Nàstic de Tarragona, un club petit comparat amb els vostres però campió en respecte, lleialtat i determinació». Els que reien van deixar de fer-ho davant d’aquesta exhibició de dignitat, i van quedar perplexos davant la seguretat que va demostrar. «No te enfades, hombre...», no sabien ni quina cara posar, ho recordo com si fos ara. Un episodi banal i trivial? No ho crec. És el mateix orgull que ens fa dir «jo soc de Tarragona» quan parlem amb gent de Barcelona, de Madrid o de l’estranger, el mateix que fa que els nostres comerciants aixequin la persiana cada dia tot i les dificultats, el mateix que ha convertit Tarragona en una ciutat culta, diversa i oberta que no es mira el mèlic cada dia ni sacseja fantasmes exteriors, el mateix que ens ha fet ressorgir com l’au Fènix quan tantes vegades a la història ens han donat per morts i enterrats.

Recordo quan l’alcalde Ballesteros em va explicar la discrepància que va tenir –per dir-ho suament– amb el president de la Generalitat (que per cert, era del mateix partit) quan va esclatar la polèmica sobre una presumpta co-capitalitat d’una futura vegueria ara fa vint anys. L’alcalde de Tarragona va actuar com a tal i va saber defensar la nostra dignitat i, em plau recordar-ho, amb el suport de tots els partits polítics representats a l’ajuntament i el conjunt de la societat civil tarragonina. Aquesta és la nostra força. Ho tinc gravat a la memòria perquè tingueu la seguretat que si em trobo en una situació similar faré exactament el mateix. I el pols no em tremolarà ni per un instant.

Amics i amigues, ho tenim tot per triomfar. L’únic que ara ens cal és superar aquests darrers quatre anys tan grisos i tornar a tenir a l’ajuntament un equip de Govern eficaç i solvent i un alcalde que demostri el lideratge valent que cal per tirar endavant amb decisió.

Recordeu sempre que venim d’una tradició heroica de passió per la llibertat i que hem de perseverar en la defensa de la nostra estimada ciutat con van fer els nostres avantpassats, per posar només dos exemples, sota les bombes del setge de 1811 i sota els projectils dels voltors feixistes el 1937. I ara us parlo amb el cor a la mà: creieu-me que si ens posem a treballar conjuntament som imparables. La única por que hem de tenir és a la por en si mateixa, la por que porta a la inacció. La Tarragona que imagino serà invencible. Els millors dies per Tarragona, creieu-me, estan per venir...