Sense aigua no hi ha vida
Fa més de dos anys que només parlem de l’energia, de com la tenim de generar, dels elevat costos que estan arruïnat diversos negocis, però en cap moment s’han plantejat restriccions elèctriques ni de carburants, això vol dir que si els preus son elevats es per interessos econòmics, no per falta de matèria.
Mentrestant s’han anat reduint les reserves d’aigua fins arribar en una situació d’extrema gravetat com tenim actualment a Catalunya, i això sí que és preocupant i cal recordar que sense aigua no hi ha vida. Ara quan no en tenim volem posar mesures de limitacions, acompanyades de sancions, però no solucionarem la sequera.
El problema és complex i l’estem arrossegant des de fa molts anys, tenim aqüífers contaminats per no prendre les mesures adequades en el seu moment. L’any 2005 el govern de la Generalitat va aprovar el PASARU (Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes), que contemplava 700 depuradores en municipis de menys de 2.000 habitants en un total de 1.785 actuacions que tenien d’estar finalitzades l’any 2014. Això no s’ha complert.
L’Any 2000 es crea l’ACA, de la fusió en un sol organisme, de Junta d’Aigües, Junta de Sanejament i Direcció General d’Obres Hidràuliques. A partir d’aquest moment i durant uns quants anys no es concedeixen subvencions per fer noves captacions d’aigua, renovar canonades ni netejar lleres, barrancs o rieres, però si s’aplica un nou impost en el rebut de l’aigua, el cànon en funció dels trams de consum.
La falta d’inversions comporta, no buscar noves captacions d’aigua, no condicionar canonades de subministrament en pèrdues de més del 70%, la contaminació de pous i rius provocada en part per les aigües residuals que tindrien de ser tractades en depuradores.
Personalment he viscut tres projectes fallits d’abastament d’aigua a la Conca de Barberà, una de les comarques de Catalunya, per no dir la que més està faltada d’aigua per consum de boca. No entraré a valorar els motius pels quals no s’han dut a terme.
El primer projecte elaborat encara per la Junta d’Aigües l’any 1995 i presentat públicament en el mes de juliol, contemplava una presa en el riu Anguera per una cabuda de 2 Hm3 d’aigua, suficient en el seu moment pel consum de 2 anys de tota la comarca.
En el mes de setembre del mateix any, s’anul·la aquest projecte i es diu que a partir d’ara el subministrament vindrà del CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona), entre 1999 i 2000 en un primer tram es connecten Montblanc, Blancafort i Solivella i dos anys desprès arriba a Frida Europastry a Sarral, es diu que ja no hi ha més aigua i aquí s’acaba el segon projecte.
Desprès de llargues i complicades negociacions entre l’ACA, les Diputacions de Barcelona, Lleida i Tarragona, el Consell Comarcal de la Segarra, el de la Conca de Barberà i amb el suport excepcional de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, el dia 2 de març de 2017 en el Paranimf de la Universitat de Cervera és signat l’acord d’aquest tercer projecte valorat en 21 milions d’euros per portar l’aigua del Segarra-Garrigues, que tres mesos després també es va donar per mort.
Actualment tenim un quart acord per portar l’aigua als municipis de la Conca de Barberà, des del CAT altra vegada, signat a Santa Coloma de Queralt el dia 11 de juliol de 2020 amb la presencia del molt honorable president Quim Torra. Esperem i desitgem que finalment prosperi, per què sense aigua no hi ha vida.
Ens tenim de posar les piles tots i totes, com usuaris i com administració municipal i autonòmica, valorar que l’aigua és un bé escàs i no es pot malgastar, que s’han de tornar a destinar partides econòmiques per renovar canonades, fer noves captacions o recuperar-ne d’existents que es perden, no podem confiar nomes que l’aigua n’arribi en canonada d’altres indrets, hem d’esgotar els recursos propis que tinguem. S’han de fer depuradores, no podem tirar el clavegueram als rius sense tractar i s’han de preservar i protegir de contaminats les captacions d’aigua potable.