Resolgui les seves gestions còmodament des de casa
Va començar la tarda amb la compra de dos viatges en vaixell. En un moment donat no vaig saber si havia fet el pagament correctament. Vaig passar una estona amb el telèfon a la mà i la pantalla de l’ordinador oberta. Però el telèfon de la companyia no responia
En els últims temps els usuaris ens veiem afectats pel nou sistema, que ha vingut per quedar-se, de resoldre les més diverses gestions des de casa. Abans de valorar el nou sistema, mirin el que em va ocórrer l’altre dia.
Va començar la tarda anterior amb la compra de dos viatges en vaixell. En un moment donat no vaig saber si havia fet el pagament correctament perquè no veia el comprovant per enlloc i per tant no podria treure les targetes d’embarcament.
L’endemà al matí vaig trucar a la companyia. «Gràcies per contactar amb X. Per a a) premi 1; per a b) premi 2; (...) Vol ser atès en castellà o en català? Li recordem que la seva conversa pot ser gravada, per motius de qualitat». Va sonar a continuació un to d’espera. «Perdoni les molèsties, totes les nostres línies estan ocupades. Torni a intentar-ho més tard».
Repetida la trucada, la veu va dir:
-L’atendrem al més aviat possible, no es retiri, si us plau. Gràcies per confiar en X.
Però es va tallar perquè s’havia excedit el temps. Va passar una mitja hora, vaig anar a la nevera a picar unes olives, em vaig moure per la casa per fer una mica de temps. Vaig tornar a trucar i vaig sentir novament la ronda d’avisos, opcions i advertiments. Vaig començar explicant la situació a una noia; ella em va prendre el DNI, el nombre de passatgers, el codi de reserva, etc. Li vaig comentar que, si no s’havia completat el pagament, podria fer-lo mitjançant el sistema PayPal, com havia fet altres vegades. Es va interrompre la locució i al cap de poc temps va tornar a sortir la veu de la senyoreta:
-Perdoni les molèsties. No s’ha pogut fer el pagament per culpa del sistema PayPal.
-No, senyoreta -vaig respondre jo-, el sistema PayPal no l’he activat encara; solament l’he esmentat com una possibilitat.
-Ah, llavors, no sé...
La comunicació es va tornar a tallar. Vaig començar de nou i quan havia respost novament a tot, vaig obrir la pàgina de la companyia en el telèfon i em va sortir el missatge que no podia pagar fins que no posés el codi del banc aprovant el pagament. Mentre buscava el codi a la pàgina del banc, se’m va perdre la pàgina de la companyia. Aprofitant la frenada, vaig anar al lavabo. Vaig tornar a trucar a l’operadora:
-Gràcies per confiar en X...
Al cap d’una estona va sortir una altra veu:
-Senyoreta, si us plau, no hi ha una manera més fàcil de fer el pagament? Si vol, jo li proporciono les meves dades i vostè me’l fa, si us plau.
-No puc, senyora, el pagament l’ha de fer l’usuari, la usuària en aquest cas; haig de transferir-la al sistema electrònic. Obri’l des de l’ordinador, no des del telèfon.
Es va penjar de nou. Vaig tornar a anar al lavabo. Vaig prendre un cafè. Vaig obrir l’ordinador. En reprendre, el sistema em va dir:
-Posi els dígits de la seva targeta.
Però abans de cantar tots els dígits, la mateixa veu va dir:
-Ha succeït algun imprevist que impedeix el pagament.
I es va penjar. Vaig tornar a trucar i al cap d’uns minuts la noia d’abans va dir amb veu cansada:
-Li torno a passar amb el sistema.
Vaig passar una estona amb el telèfon a la mà i la pantalla de l’ordinador oberta. Però el telèfon de la companyia no responia. Vaig estar a punt d’estampar el mòbil contra la pantalla de l’ordinador.
En la descripció d’aquest macabre recorregut no va inclòs l’estat dels meus nervis, que anava empitjorant i, de veure’l per escrit, seria molt semblant a l’informe d’ingrés a una clínica de salut mental. Seguidament vaig tornar a insistir i va sortir una altra veu femenina:
-Vostè pot fer el seu pagament a través de la pàgina web de la companyia. Posi el localitzador.
Vaig buscar la pàgina web i on posar el localitzador.
-Senyoreta, perdoni, però a la pàgina web no trobo la casella on posar el localitzador.
Vaig mirar de nou. Ho vaig intentar però se’m va dir que no era possible.
-Senyoreta, continua aquí?
-Sí...
-A vostè el que li passa és que va contractar la reserva per mediació d’una agència de viatges que possiblement se li va colar quan la gestionava, no amb la companyia directament; per això no pot pagar per aquesta web.
-Primera notícia! I ara què faig?
-Li anul·laré la seva reserva, li’n faré una de nova i l’hi enviaré per e-mail; llavors sí que vostè podrà operar des d’ella.
Vaig tornar al meu correu. Havien passat un munt d’hores. Tot i això, a la pàgina no es podia realitzar el pagament, que ho intentés més tard. Es poden imaginar la meva desesperació. De cop hi vaig caure:
-Amb tant d’embolic, he posat el localitzador de la reserva antiga, no de la nova, la que la senyoreta m’ha fet!
Vaig rectificar. Però, oh!, encara em faltava el nou codi de permís del banc. Com que no tenia bolígraf a mà, no vaig anotar el codi correctament. Llavors vaig decidir, rotund:
-Posaré una altra targeta...
A la fi, va sortir! Hauria tingut temps de fer el viatge d’anada i tornada.
En realitat, jo havia començat aquest escrit per comprovar els avantatges del sistema «Resolgui les seves gestions des de casa» i realment n’hi ha, i de bons: sense adonar-me’n, m’han clavat una assegurança, que m’apuja el preu; bé, no passa res, ja estic assegurat! També dona grans beneficis a les empreses tant privades com públiques permetent reduir molt personal i traient-se de damunt la gent, que no fa més que molestar.