Miscel·lània riudomenca

Riudoms compta entre les seves personalitats més destacades amb la figura de l’historiador Eugeni Perea (Riudoms, 1953), qui fins a la seva jubilació ha estat director de l’Arxiu General de la Diputació de Tarragona i un autèntic referent cultural al Camp de Tarragona i al conjunt de Catalunya, a partir de les seves nombroses recerques i publicacions en els camps de la història de l’església, el patrimoni literari, l’onomàstica, el folklore i la toponímia. «Un humanista dels nostres temps, un home culte i discret que ha fet un immens treball», com el va definir Josep Poblet, expresident de la Diputació de Tarragona.

Si pocs mesos enrere, en un emotiu dinar multitudinari al mas de Santa Creu d’aquesta població del Baix Camp, una vuitantena de noms rellevants de la cultura i el món acadèmic van homenatjar l’extensa trajectòria del riudomenc -coincidint amb el dia del seu setantè aniversari–, el llibre miscel·lània sobre l’arxiver que ha coordinat la seva filla, la traductora Maria Eugènia Perea Virgili, s’està presentant aquestes setmanes en diferents poblacions de la demarcació tarragonina.

Així, després de l’auge literari de Sant Jordi i de diferents actes al Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar o a la Biblioteca Xavier Amorós, el divendres 9 de juny el llibre es va presentar a la Sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus, amb la participació del filòleg Josep Murgades, i el proper 15 de juny, el volum serà al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, en un acte de Perea amb l’escriptora i pianista Olga Xirinacs.

Així, amb el llibre Eugeni Perea i Simón: escriptor, historiador, arxiver i poeta (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2023), l’erudit de Riudoms entra a formar part de selecte grup d’estudiosos a qui s’ha dedicat una miscel·lània d’homenatge: això és, un llibre coral en el qual diversos autors reconeixen la vàlua de la persona a través d’articles temàtics, i on sovint s’hi inclouen records personals i vivències compartides.

A les nostres comarques, també el rector Joan Martí Castells, l’activista cultural Albert Manent o el pare Agustí Altisent del Monestir de Poblet, entre d’altres, han gaudit anteriorment d’una obra d’aquestes característiques.

En el llibre ideat per la doctora Maria Eugènia Perea, són més de trenta noms cabdals de diversos àmbits professionals: del catedràtic Carlos Martínez Shaw al lingüista Joaquim Mallafrè, de la professora Fina Anglès a l’ecologista Xavier Garcia Pujades, i de l’exdiputat Ignasi Riera al crític d’art Àlex Susanna o l’expresident del Port de Tarragona Josep Maria Cruset.

A través de les seves pàgines constatem de nou que la saviesa de l’estudiós Perea no va deslligada ni de la bondat ni de la vocació de transmetre a la nova generació els coneixement adquirits amb l’expertesa dels anys i d’incomptables lectures.

És així com el vaig conèixer, ara farà deu anys, en una llarga i apassionant tarda de conversa al Mas Segimon de l’Aleixar, convidat per l’amic Jordi Manent, i des d’aleshores, he tingut l’oportunitat de poder conèixer a fons la trajectòria d’Eugeni Perea i la seva extensa producció, sovint amb apassionants dinars o cafès sota l’ombra estiuenca dels plàtans de l’ermita de Sant Antoni de Riudoms, on de vegades també s’hi celebren casaments emotius.

Durant el vermut, l’àpat i la sobretaula, van concatenant-se moltes temàtiques: des dels usos historiogràfics del passat fins a l’evolució més recent de la diòcesi de Tarragona, passant per debats d’onomàstica, l’empremta de Ramon Muntanyola i la poesia de la nord-catalana Renada Laura Portet.

I en situacions excepcionals com aquestes, no puc més que anar prenent alguns apunts, anotant referències o formulant algunes preguntes que deriven, és clar, en noves precisions al voltant de l’arxivística, dels dietaris, dels goigs parroquials i dels vincles entre el paisatge, la geografia i la literatura, temes en els quals Eugeni Perea ens mostra una vegada més la riquesa i la consistència del seu imaginari cultural, així com la seva delicada i deliciosa escriptura adjectivada, plena de pensaments i detalls.

Quan descric aquestes converses amb l’Eugeni Perea, penso en allò que ens detalla sovint el conseller Joan Maria Pujals quan fa èmfasi en la necessària continuïtat generacional d’uns valors culturals i de país. Així, si Pujals recorda com a la dècada dels setanta i primers vuitanta del segle XX tot un nou estol de joves van aprendre dels grans noms d’aquell moment, estic convençut que, salvant les distàncies, també aquests anys una nova promoció hem anat –anem– esmerçant-nos per seguir el guiatge d’aquelles personalitats que, com Eugeni Perea, són per a nosaltres un referent cabdal en el seu àmbit, que han ajudat a conformar el país d’avui, que permeten emmirallar-nos-hi, i de les quals seguim aprenent cada dia.

I, així, l’Eugeni Perea és un referent de professionalitat, rigor i recerca històrica i és també, al mateix temps, un referent humà de bonhomia i valors.

«El tiempo es el mejor autor: siempre encuentra un final perfecto».