Les infermers, claus dins el sistema de salut
El 12 de maig, des de l’any 1965, les infermeres celebrem el nostre dia, el Dia Internacional de la Infermera. Una data instaurada per homenatjar la feina de les infermeres i recordar la figura de Florence Nightingale, fundadora de la infermeria moderna.
Des del Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona ens sumem a aquesta Jornada celebrant un acte d’homenatge a les més de 200 infermeres col·legiades que es jubilen enguany.
Però és cert, que més enllà de tenir un dia dedicat, ens volem i ens cal reivindicar-nos. Les infermeres som un col·lectiu professional necessari i clau, una peça bàsica dins els sistema de salut, curem, atenem i acompanyem al pacient en diferents moments i situacions vitals.
Perquè la nostra és una professió vocacional on cuidem i curem, i ho fem des del coneixement i l’expertesa. Disposem d’una base sòlida de coneixements (Grau i Especialitat), sovint incloent el doctorat i competències específiques. Queda clar que el nostre és un col·lectiu i una especialitat que s’exigeix molt a sí mateixa en formació i preparació per a la tasca sanitària i social que ens pertoca.
Perquè fer d’infermeres és donar milers de respostes a les persones ateses i prendre decisions, des d’un punt de vista clínic: valorant un problema de salut i executant les intervencions que calgui; i des d’un punt de vista de gestió: des d’un lideratge compartit i col·laboratiu.
Els reptes de futur en salut
El futur ens plateja nous reptes que ens caldrà entomar i pels que, sabem, estem plenament preparades. Les properes dècades ens confronta amb una població cada com més envellida, més fràgil i dependent, on caldrà treballar amb polítiques de salut que ofereixin atenció a aquesta població i en garanteixin el seu benestar.
Només una mirada a llarg termini ens pot col·locar en situació de donar-hi una resposta adient. I per això caldrà comptar amb el nostre potencial professional, perquè dominem el treball en equip i ens exigim sempre estar al dia dels nous coneixements en salut, en donar respostes a les noves necessitats i en aquells abordatges menys medicalitzats de l’atenció a les persones.
L’entorn post pandèmic ens porta a noves malalties, com la Covid persistent. De fet, un metanàlisi de 194 estudis, recentment publicat, revela una prevalença conjunt de Covid Persistent de fins al 45% dels pacients hospitalitzats i no hospitalitzats. L’atenció a aquestes persones que presenten quadre clínics diversos i davant dels quals, en molts casos, la ciència en salut encara investiga com tractar-les, serà fonamental. Hi hem d’esmerçar esforços, expertesa, coneixement i empatia per fer-hi front.
Igualment, després del Covid, tenim un increment importantíssim de malestar emocional i malalties mentals. També en aquest sentit tenim evidència científica. Diferents estudis senyalen que després de la pandèmia, a tot el mon, s’ha incrementat un 25% la prevalença d’ansietat i depressió. I aquí és indiscutible que les infermeres de salut mental tenen les eines, la formació i l’experiència per acompanyar a les persones que pateixen malestar emocional, depressió i que fins i tot han portat a terme una conducta suïcida.
El col·lectiu infermer, ara
La societat i la seva salut ens demana estar a l’alçada. I per fer-ho, ens cal ser més. A Catalunya falten 23.000 infermeres; de fet, les ràtios a l’estat espanyol son de 6,09 infermeres per cada 1.000 habitants (a Tarragona la ràtio encara és menor 5,06), mentre que la mitjana europea és de 8 infermeres per cada 1.000 habitants. Ja fa anys que des de CODITA insistim en equiparar-nos a les mitjanes europees, i retallar desigualtats territorials que existeixen, fins i tot dins de Catalunya mateix.
Això ho diem amb un objectiu: que augmentem la seguretat, la qualitat del seguiment a la persona atesa, l’accessibilitat, i que aconseguim la fita de reduir els temps d’espera que fan de barrera entre la població i el sistema de salut.
I ens cal ser més, també en els llocs de decisió. Només un 3% de les infermeres de Tarragona i Terres de l’Ebre ocupen llocs directius i de gestió. Estem lluny dels lideratges merescuts, conscients com som que per fer una atenció amb qualitat cal incrementar la nostra capacitat de gestió. Les infermeres disposem de les habilitats i aptituds que ens fan òptimes per a posicions de la màxima responsabilitat, tant pot ser dins d’un hospital, consorci, centre de salut o àrea sanitària.
Finalment, vull recordar que la ciència ja ha demostrat que països amb més infermeres presenten nivells de salut més elevats. I no només això, sinó que la població de Catalunya entén que el paper de la infermera en tots els nivells de l’àmbit sanitari és cabdal.
I sota aqueta premissa treballem des del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona, contribuint al desenvolupament professional, impulsant la recerca i formant-nos, perquè les infermeres seguirem al costat de la població, atenent, curant i cuidant als nostres pacients perquè tenim el compromís de construir un mon més just i més saludable.