La Formació Professional i el futur del treball

Tenen alguna cosa a veure el treball i la Formació Professional (FP)? Des de la perspectiva a ‘grosso modo’, d’aquest tema referit a la realitat que afecta la nostra societat, és interessant centrar-nos en la mirada en el ‘Què?’, el ‘Per a què?’ i el ‘Com?’, per tal de conèixer els arguments vàlids amb una representació de conjunt.

La visió del treball en el futur proper està condicionada per la implementació de noves tecnologies, processos, mètodes i procediments, basats en els efectes de l’automatització i la intel·ligència artificial (IA). La digitalització i altres elements han modificat l’organització, la forma de treballar i l’execució de les tasques.

Alhora s’està avançant cap a un context en què el concepte de treball està en qüestió. No es tracta de si hi haurà ocupació o no, sinó de com les empreses s’organitzaran i quin serà el rol de les persones treballadores, tenint en compte tot el què s’ha desenvolupat des que la humanitat va fer el salt de l’economia agrícola a la societat industrial.

Un dels eixos estratègics és el ‘redissenyar’ el model d’ajust a la realitat quan la tecnologia allibera del treball ‘manual i rutinari’. Per a això, cal adaptar o modificar els nostres hàbits, comportaments i la manera d’aprendre i què s’aprèn...

Les preguntes, d’entre altres, que generen ‘adquisició d’aquest coneixement són: Hi haurà feina o no? perquè, com en les revolucions anteriors, unes desapareixeran per ser substituïdes per d’altres noves. En un entorn de creixent automatització, de robotització i de les (I.A.), el treball té futur? S’evidencien canvis significatius al món del treball. Què ens espera? És possible aconseguir, mantenir i generalitzar el benestar sense exclusions?

Ara bé, l’impacte de la tecnologia a la feina està avançant noves oportunitats per resoldre qüestions urgents com l’adequació de la formació inicial, la formació contínua, el reciclatge, l’actualització de la regulació laboral i les relacions a l’empresa.

El ‘què’ del tema és que el treball es presenta de manera precisa i resolutiva per diverses qüestions, i el futur ho explicitarà. Les veus i opinions de què el treball desapareixerà es fonamenten només en la ignorància o en una posició ideològica des de la qual es pretén anul·lar el concepte de treball.

A cada revolució tecnològica, no només no han desaparegut llocs de treball sinó que han augmentat. Avui treballen al món de l’ordre d’uns 3.000 milions de persones, més que mai a la història, i es preveu que en les properes dècades seran moltes més. L’ocupació no es reduirà amb aquesta revolució tecnològica que estem vivint, sinó que s’incrementarà en els sectors dels serveis i de la indústria.

És evident que la feina s’està transformant, els mètodes de producció i els del treball i els de consum s’acostumen en funció de les influències directes de l’organització del treball. I, en tot cas, la visió de com cal afrontar aquests canvis pot ser favorable o no. Sempre hi ha possibilitats d’anar a millor. I cal aprofitar-les.

La pèrdua de molts llocs de treball es veurà compensada, en part, per la creació de noves ocupacions. Respecte de la IA, en lloc de competir contra ella, cal centrar-se en el seu potencial i l’ús adequat. No seria gens estrany que, en uns anys, el mercat laboral es caracteritzés per la cooperació entre els humans i la IA, ajudant-se per a preparar els millors professionals de la història. Un exemple és fa palès en el món dels escacs amb resultats inesperats i sorprenents.

Pels nous llocs de treball s’exigiran uns perfils professionals de nivell elevat en competències, i quedarà sense resoldre la inequació dels treballadors no qualificats sense feina. En les èpoques de l’automatització on els treballadors podien ‘viatjar’ des de feines rutinàries a les que exigien poques habilitats i, mitjançant un ensinistrament concret i limitat ocupaven el nou lloc laboral.

Cap ocupació no ha d’estar en perill per l’amenaça de l’automatització i la digitalització des d’ara, perquè l’aprenentatge en base a les noves aplicacions continuarà millorant. A les hores, tots els professionals han de ‘reinventar-se’ a nivell d’especialització i expertesa en cada període de temps.

El ‘per a què?’. Cal tenir en compte el preàmbul de la Llei Orgànica 3 d’Integració i Ordenació de la FP, del 3 de març el 2022, en el qual s’explicita (com a declaració d’intencions), i es determinen en el seu articulat els principis, les funcions i accions dels estudis professionalitzadors.

Els vectors que en aquest text es propugnen: El canvi tecnològic i econòmic a què estem sotmesos exigeix una adequada qualificació i flexibilitat del capital humà per adaptar-se a les circumstàncies canviants de la tecnologia i l’economia.

Els elements transformadors del model econòmic, la digitalització i la transició ecològica, generaran un gran nombre de llocs de treball de perfils nous, necessitaran ser coberts per persones competents i qualificades professionalment amb els nivells de grau mitjà i superior ‘de FP’. La previsió per als propers 2-3 anys indica que aproximadament el 50% de llocs de treball requeriran una qualificació intermèdia (nivells II i III) i només un 15% de llocs seran de baixa qualificació (nivell I).

La dèbil productivitat mitjana de les empreses i la insuficient capacitat d’emprenedoria estan vinculades a la qualificació deficient d’una gran part de la població activa ocupada i aturada, amb paràmetres molt inferiors a la mitjana de la UE Aquest desajust exigeix aplicar un instrument formatiu adequat que sigui àgil i eficaç, que faciliti la qualificació i la requalificació permanent.

Per aconseguir una qualificació i requalificació permanent de les persones vinculades al treball, dels joves que finalitzen l’ESO i les persones ocupades fins al final del seu itinerari professional, cal actuar de manera coordinada i orientada pel Sistema de Formació Professional.

Cal concretar les accions que ajudin a la connexió entre l’oferta i la demanda d’ocupació, amb una eina potent per generar oportunitats per a les persones i generar perfils amb qualificacions professionals intermèdies (nivells II i III), d’acord amb els dels països de la UE. El Sistema de Formació Professional té com a objectiu estar al servei de la formació i de l’acompanyament professional per a respondre a les necessitats de qualificació de les persones al llarg de la vida.

Així mateix, enfortir i sostenir l’economia que satisfaci les competències demanades pel món laboral, ‘treball’.

El ‘com?’ es caracteritzarà per l’eficiència i l’eficàcia dels responsables en relació a l’elaboració dels plans, projectes, accions i actuacions pragmàtiques, sense oblidar el rigor i la fiabilitat en la seva execució, i en l’assignació dels recursos escaients.

Conceptualment de manera amplia i concreta es manifesta abastament la necessària connexió i vinculació entre la Formació Professional i el treball, com a eixos bàsics per al benestar de les persones, tal com es demostra en determinats entorns geogràfics no aliens.

Per tot això, i en conseqüència, la demagògia a la que és recorre massa sovint pels responsables de vehicular uns objectius i procediments adequats, és rebutjable.

«El que no sabe gozar de la ventura cuando le viene, no debe quejarse si se pasa».