L’aigua del Siurana: no és la sequera, és la mala gestió

La primavera del 2014 ens trucaven els alcaldes de la vall del Siurana explicant-nos la situació: els pantans de Siurana (12 Hm³) i Riudecanyes (5 Hm³) sobreeixint. El riu Siurana, sec. Tota l’aigua, per la riera de Riudecanyes, cap al mar. El GEPEC-EdC vam agafar aquest tema com a un dels prioritaris a estudiar. A partir d’aquí vam anar descobrint tot un seguit d’irregularitats en la gestió de l’aigua del Siurana que, un cop trasvasada a Riudecanyes, ja no quedava clar d’on provenia. I aquest 2 últims anys s’ha vist sense dubtes interpretatius. Pràcticament la totalitat de l’aigua de Riudecanyes prové del riu prioratí de Siurana, i encara avui no sabem del cert ni on va, ni quin ús se’n fa.

Que es reclami aquesta aigua des del Priorat té tota la lògica del món. I que es reclami el compliment de les directives europees de cabals ecològics, també. I el Siurana és un dels rius mediterranis amb més alts valors naturals, culturals i paisatgístics a protegir. Partint del fet que mai estarem d’acord en deixar desabastit a cap dels usos legals actuals, ens vam decidir a fer una proposta en positiu, conjuntament amb els amics de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (el Siurana hi desemboca) i amb Ecologistes en Acció, perquè coneixen bé les dificultats que tenen els rius en l’àmbit estatal. I ara, quan la campanya 2023 de reg i abastament de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes es presenta nefasta, és un bon moment per a recordar que són justament aquesta Comunitat de Regants (on el soci majoritari és l’Ajuntament de Reus) els màxims responsables de l’estat actual dels embassaments, amb la desídia de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per aprovar-ho en les Comissions de Desembassament. En 2 anys han buidat els dos embassaments. És la gestió, no la sequera.

Insistirem novament en la proposta feta el 2018. Cal reutilitzar tota l’aigua que llança la depuradora de Reus anualment (6 Hm³, més que el pantà de Riudecanyes ple!), aplicar-hi un tractament terciari i utilitzar-la per a usos agraris. Els ajuntaments del Camp que s’abasteixen de l’aigua de Riudecanyes (legalment alguns i il·legalment uns altres) i que ja tenen connexió al trasvasament de l’Ebre han de renunciar definitivament a l’aigua del Priorat, que no té cap més font de proveïment que el riu Siurana. I cal augmentar significativament el cabal ecològic del riu Siurana. Aquests dies ja fa un any de la última reunió (8a) de la Taula del Siurana, sense cap voluntat seriosa per part de l’ACA de posar fil i agulla (projecte, diners i terminis signats) per a revertir una situació que ells han fet insostenible. Voler culpar als ecologistes de fer la nostra feina, quan ni el sector agrari professional ni l’administració gestora de l’aigua fan la seva, és una greu irresponsabilitat governamental. I donar la culpa de tot plegat a la sequera (com al 2008) ja s’ha comprovat que no serveix de res.

Preveient que la immediata solució, ara per ara, només pot venir del cel, encetarem el 2023 preparant el judici al qual ens porta la Comunitat de Regants de Riudecanyes per defensar que l’aigua torni al riu i a la gent de la seva conca.