De Coma-ruga al llac Kivu

Cada estiu, la platja de Comar-ruga és l’escenari d’un pelegrinatge emotiu d’exfutbolistes blaugranes, que reten homenatge al qui fou llegenda del recordat Barça de les Cinc Copes, Eduard Manchón (Barcelona, 1930-2010), com a extrem esquerra a la davantera dels culers als primers compassos de la dècada dels cinquanta, al costat de Basora, César, Kubala, Vila i Moreno.

El Torneig Manchón, que enguany ja arriba a la vint-i-cinquena edició, -així com el Memorial que porta el seu nom, i que es lliura des de fa dotze anys- porta a la sorra del Baix Penedès noms com José Mari Bakero, Guillermo Amor o Laszi Kubala -fill del mític futbolista- en una retrobada amical amb Josep Maldonado, organitzador de l’esdeveniment des de la penya Coma-Ruga 95 i qui ho ha estat gairebé tot en política institucional: regidor del Vendrell des de 1979, diputat a la Diputació de Tarragona, diputat al Parlament de Catalunya, cap de llista per Tarragona de Convergència i Unió a les eleccions al Congrés de Diputats -on s’hi estarà dues legislatures-, senador per designació autonòmica, membre de l’Assemblea Parlamentària de l’OTAN, secretari general de l’Esport del govern català, i un llarg etcètera.

A més, molts lectors recordaran també Maldonado pel seu do de la ubiqüitat durant els seus anys com a delegat territorial de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, entre el 1984 i el 2000, en una trajectòria paral·lela amb la del periodista Antoni Coll, que just aquell 1984 arriba a Tarragona per dirigir el Diari al llarg de les següents dues dècades, tal com rememorava el conseller editorial durant la presentació de la conferència que Josep Maldonado va pronunciar pocs dies enrere en el marc dels col·loquis tarragonins organitzats pel Club d’Opinió Tercer Mil·lenni que presideix Eugenio Zornoza.

Durant el col·loqui amb una vintena de periodistes, historiadors i professionals liberals, l’administrador de finques i polític del Baix Penedès va centrar-se en la seva faceta de viatger, ja que tot just fa uns mesos que Maldonado ha complert un dels seus somnis vitals: conèixer de primera mà tots i cadascun dels països del continent africà, ja que des de fa més de quaranta anys, el de Coma-ruga es trasllada anualment al sud del Mediterrani per descobrir-ne les seves cultures i portar-hi la seva passió esportiva, a través de la qual té la intenció d’enfortir la vocació escolar dels infants i la formació de les noves generacions. És per això que l’any 2002 va crear Esport Solidari Internacional, una ONG dedicada a promoure l’educació a través de l’esport als països més desafavorits. Des de la fundació esportiva, Maldonado organitza sopars filàntrops per recollir fons pels diversos projectes que desenvolupen, així com campionats de petanca o tornejos solidaris de golf on s’hi congreguen des del comentarista valencià Pichi Alonso fins a l’exrepresentant de jugadors Josep Maria Minguella, a més de nombrosos noms del món de la música, l’educació i l’esport.

A l’Àfrica, a partir de les diverses capitals administratives, el polític tarragoní –«Josep Maldonado, suposo»– recorre quilòmetres i quilòmetres conduint el seu 4x4, que es converteix en motor i hàbitat d’un esperit viatger que ens trasllada, amb un segle i mig de diferència, a les narracions del darrer terç del segle XIX, amb l’aventurer anglès Henry Morton Stanley trobant l’explorador escocès David Livingstone a Ujiji, poblat al costat del llac Tanganika, amb reportatges en exclusiva promoguts pel The New York Herald.

Així, amb la lògica diferència de mentalitat entre allò que succeïa fa cent o cent cinquanta anys i el pensament contemporani dels nostres dies, mentre Maldonado analitzava la quotidianitat i intensitat de la seva vida a l’Àfrica, i els oients anàvem imaginant-nos els paisatges descrits, em venia a la ment -salvant totes les distàncies i possibles comparacions- les classes d’antropologia que vam cursar a la carrera d’Història, en les quals llegíem cròniques de principis de segle de l’antropòleg polonès Bronislaw Malinowski, de la London School of Economics, -i d’altres teòrics de la disciplina- amb els seus estudis d’observació participant al voltant dels fenòmens socials i els impactes culturals de territoris ben allunyats del vell continent, en una època sense GPS ni Google Maps, en el seu cas al Pacífic occidental i als arxipèlags de Papua Nova Guinea.

Sigui com sigui, i tornant al present, el fet és que la conflictivitat persistent a la República Centre Africana i a Líbia han fet que aquests fossin els dos darrers països que ha visitat -dels cinquanta quatre actuals-, els últims que li quedaven d’aquest intrèpid repte que s’havia posat a ell mateix ja l’any 1979, a semblança de Phileas Fogg, el refinat i puntual cavaller anglès ideat per l’escriptor francès Jules Verne a La volta al món en vuitanta dies, referència literària obligada quan parlem d’esperit viatger.

Ara que Josep Maldonado ja ha recorregut tot el continent africà, ens l’imaginem instal·lat durant unes setmanes en un dels porxos a la vora del llac Kivu -entre Ruanda i la República Democràtica del Congo-, recordant en paper situacions viscudes, recopilant sensacions intangibles i descrivint vivències inimaginables, tot escrivint les seves pròpies memòries d’Àfrica. Esperem llegir-les aviat!

«Aquellos que no quieren imitar nada no producirán
nada».