Yusuf Dikec

Amb parsimònia. La mà a la butxaca. Mirada concentrada, però despreocupada. Un altre dilluns a l’oficina. Pam-pam. Medalla de plata. I cap a casa. El turc Yusuf Dikec va acaparar fa pocs dies totes les mirades a París. I això que competia en una prova poc seguida, que ni tan sols es retransmetia per televisió: tir amb pistola d’aire comprimit per equips mixtos de 10 metres. Però Dikec ja forma part d’una de les escenes més virals dels Jocs. I, probablement, ja és patrimoni olímpic. Als seus 51 anys, aquest sergent major de la Gendarmeria turca va sobtar a tothom disparant amb els dos ulls oberts, en una postura relaxada –lo de la mà a la butxaca no era cap figura retòrica–, sense cap mena d’equipació vistosa o ajustada, i sense les desenes d’artefactes i andròmines que portaven els seus competidors. Ni lents per evitar el desenfocament, ni ulleres especials per aconseguir més precisió, ni cascs per concentrar-se o esmorteir el so... Només unes ulleres normals i uns petits taps per a les orelles. Per contra, la sud-coreana Kim Ye-ji, que va ser plata en la mateixa prova, però en modalitat femenina, semblava una assassina de ciència-ficció. Mirada felina, ulleres cyber-punk, un ull tapat per apuntar millor, gorra de beisbol, gestos de ballarina... Tan magnètica com Dikec, però completament oposada. Igual de precisa. Fascinadora però, posats a escollir, jo vull ser com el turc.