Pinyes, cogombres i drets humans

El darrer repte viral a casa nostra implica passejar-se per una coneguda cadena de supermercats, a certes hores de la tarda, acompanyat d’una pinya. És una nova manera de lligar, diuen. En més d’un súper s’han esgotat les existències, i ja hi ha qui està buscant alternatives atribuint missatges eroticofestius a llonganisses, ampolles de vi o pots de fabada. A Islàndia, un altre trend ha provocat escassetat de cogombres al país. Tot gràcies al tiktoker Logan Moffitt, que comparteix diferents maneres de fer amanida de cogombre laminat, i que comença els seus vídeos amb un sorneguer «a vegades cal menjar-se el cogombre sencer».

Més enllà de fer gràcia –res menyspreable– o ajudar els productors de pinyes i cogombres –que tampoc està malament–, tots dos virals són una formidable bajanada i serveixen per ben poc. Les xarxes socials sovint tenen això. Però ens equivocaríem si reduíssim X, Facebook, Instagram o TikTok a l’absurditat de certs trends. O als perills del control de masses, les fake news, les cambres d’eco o la privacitat: que són amenaces notables i reals. Les xarxes socials són també un racó per la revolució, per la defensa dels drets humans i per donar veu als qui no en tenen. Com està passant a l’Afganistan, on les dones estan publicant vídeos cantant per rebel·lar-se contra la llei amb què els talibans ha prohibit que parlin en públic.