Intercanvis sense ponts

L’intercanvi de presoners entre Rússia i Occident del passat dijous no va tenir per escenari un «pont dels espies» a Berlín Est, com el que va recórrer l’advocat James Donovan l’any 1962 per lligar el bescanvi entre Rudolf Abel i Gary Powell... Però tampoc ha tingut cap pont simbòlic. Que el govern de Vladímir Putin i diversos països occidentals hagin acordat intercanviar 24 presoners –6 a petició de Rússia– no vol dir gaire més que això: que han decidit canviar de cromos. Ni rebaixa la tensió a Ucraïna, ni apropa posicions polítiques.

Els Estats Units i Rússia han assolit diversos acords d’intercanvi de presoners durant el curs de la guerra de Rússia amb Ucraïna, el més rellevant dels quals es va produir el desembre de 2022, quan Moscou va alliberar l’estrella de l’NBA femenina Brittney Griner, a canvi del conegut traficant d’armes Viktor Bout. Tot i que és cert que el tracte d’aquest agost suposa la permuta de presoners més gran entre Rússia i Occident des de la fi de la Guerra Freda, ni el 2022 ni ara s’albira una millora en la relació entre els països. Putin continua amb la seva agressió contra Ucraïna, i Occident encara farceix les tropes de Kíev amb armes i munició. Els intercanvis de detinguts sempre tenen una càrrega simbòlica, però poques vegades van més enllà. L’únic benefici –i no és poc– és la llibertat obtinguda per activistes i periodistes injustament arrestats. It’s something.