L’art de no saber res

Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz han elevat a art la ignorància com a estratègia política i judicial. Al Congrés, davant la comissió sobre l’Operació Catalunya, han demostrat una vegada més que el millor antídot contra la responsabilitat és un contundent «jo no en sé res», à la Sòcrates. Rajoy, fidel a la seva inimitable capacitat de negar evidències amb posat de sagristà distret, ha insistit que mai no ha sentit a parlar d’aquesta operació. Tampoc mai no va sentir a parlar de la Gürtel, ni de la Kitchen, ni dels sobres de Bárcenas. Ni del Big Bang. L’home que va governar Espanya set anys era, en realitat, un espectador, un que passava per allí. I ha escrit un llibre titulat Una España mejor. No riguis!

Jorge Fernández Díaz s’ha mostrat igualment sorprès de l’existència de l’Operació Catalunya. Un invent, diu. Tot i que, mira, alguna actuació il·legal podria ser. Una mica de lawfare per aquí, una policia patriòtica per allà... Però sense aval polític, eh? Coses que passen. Entre evasives, negacions i un xic d’indignació impostada, l’expresident i l’exministre han sortit de la comissió tal com hi havien entrat, mestres de la ignorància selectiva. Al final, la gran pregunta no és què sabien, sinó com és que no es van adonar de res. Perquè si Rajoy i Fernández Díaz diuen que no en saben res, és que n’eren els amos.