De nens i d’homes

El 2022, Richard Reeves —un investigador britànic de la Brookings Institution, el think tank de referència de l’esquerra moderada als Estats Units— va publicar Of Boys and Men («De nens i d‘homes»). Ser home —diu— és avui un factor de desavantatge en diversos àmbits: escola, feina, salut, família...

Reeves no és el primer a abordar la crisi de la masculinitat, però ha fet més soroll perquè, malgrat la seva fama de progressista, defensa alguna opinió considerada conservadora. Per exemple, afirma que homes i dones som diferents per naturalesa (tal com assenyalen la ciència i el seny, afegiria), i precisa que tant femenitat com masculinitat són fruit d’una barreja de factors biològics i culturals. Postula que el «guió» de desenvolupament de la masculinitat és més aviat cultural: el nen ha d’acabar d’aprendre a ser home en societat, creant vincles amb altres persones. Tradicionalment —diu—, la família, l’escola, la feina i la comunitat religiosa proporcionaven aquests vincles i, amb ells, sentit de pertinença i d’utilitat pública. Centrem-nos ara en l’escola, que la columna és curta.

Reeves detalla que, en gairebé tots els països on hi ha dades, els nois suspenen més, repeteixen més, abandonen més i es mostren més hostils a les aules que les noies. Esclar, el percentatge de nois que arriben a la universitat i que es graduen és cada cop més lluny del de les noies. Potser podríem començar per aquí.