Covid, ens oblidem de la canalla

La pandèmia va marcar una fita en la història recent, però el seu impacte en l’educació ja no és tema de conversa. Tanmateix, les conseqüències de la covid encara afecten milers d’estudiants europeus, especialment els més petits. Una generació sencera de nens va passar mesos davant d’una pantalla, amb pares desbordats i professors fent malabars per mantenir l’atenció de la canalla des de l’altra banda de la connexió. Com sempre, els més perjudicats són els infants de famílies amb menys recursos i l’educació primària.

No és el mateix perdre un curs quan a casa tens una biblioteca i bona connexió a internet, que perdre’l i no disposar d’aquesta xarxa. No és el mateix perdre un curs de batxillerat que perdre’l amb set o vuit anys, en plena adquisició d’habilitats bàsiques com la lectura i les matemàtiques. L’any crític de la pandèmia, les escoles van romandre completament tancades 121 dies de mitjana a Europa, i parcialment tancades durant 103 dies més. En termes d’aprenentatge, això implica que els alumnes europeus arrosseguen, de mitjana, gairebé un curs de retard respecte a les generacions anteriors.

El que fa més por no és tant la dada freda sinó el silenci. Ningú no en parla, com si els nanos s’haguessin desvetllat un dia, haguessin tornat a l’escola i s’haguessin posat a llegir i sumar com si res. No podem passar pàgina. La pandèmia, a les aules, encara no s’ha acabat.