Visca el Nàstic!

Al carrer se senten els càntics dels aficionats del Màlaga que ronden pels voltants del Nou Estadi. Dos marrecs repliquen els seguidors malaguenys amb un crit contundent: «Visca el Nàstic!».

José Luis García recorda amb els ulls emocionats l’última vegada que el Nàstic va pujar a la llavors denominada Segona A, essent ell president del club. La ciutat va viure una catarsi de sentiment de comunitat, com passa ara.

Escric aquesta columna hores abans del partit i no sé quin ha estat el resultat, però ja hem aconseguit el més important que aporta el Nàstic: orgull de ciutat, cohesió social, autoestima, igualtat, integració i felicitat col·lectiva.

Les virtuts socials del futbol també les veiem ara a l’Eurocopa. No és casual que Platini proposés declarar el futbol Patrimoni mundial. Durant la Primera Guerra Mundial, els soldats alemanys i anglesos van aturar els combats per jugar un partit de futbol. Seria fantàstic que el futbol fes d’ONU i que resolgués els conflictes amb els partits Ucraïna-Rússia i Israel-Hamàs. Del resultat, sempre podríem culpar l’àrbitre.