Vallverdú i Xirinacs

«Es transparenta al teu somriure / l’amor intens que m’has donat, / omple de màgia el meu viure / amb campaneig d’eternitat. / Tota la meva voluntat / reposa en tu de nit i dia, / i el cor em diu que no podria / respirar lluny del teu costat». (Madrigal cantat. Ronda de boires. Josep Vallverdú. «Des d’on escric, el mar vigila, / hi ha talls de ganivet que porten les onades. / Quan hi descanso els ulls no sóc enlloc, / ni dins del mar ni fora, ni les mans em sento; / ni desig ni evasió, només un son lleuger / pautat de tecles sincopades. / Marxo de mi, però no veig on sóc». (Talls de ganivet. La Taronja a terra. Olga Xirinacs).

Aquesta ha estat una enorme setmana per a dos dels nostres grans escriptors. Hem clos l’any del centenari de Josep Vallverdú i la Universitat Rovira i Virgili ha investit Olga Xirinacs doctora honoris causa. Si Vallverdú i Xirinacs no estan encara més amunt en l’Olimp literari català ha estat per la seva fidelitat a la perifèria. Tots dos han rebut amb agraïment, sense falses modèsties, els homenatges rebuts. Mentre tinguem poetes tindrem esperança.