Una lliçó d’humilitat

Josep Rull ha aprofitat la trobada amb l’expresident per criticar els entrebancs de la judicatura per aplicar la llei d’amnistia. No podrem parlar de normalitat democràtica a Catalunya mentre hi hagi una sola persona en l’exili per motius polítics.

D’allò que significa haver de patir l’allunyament del teu país he rescatat unes paraules de Teresa Pàmies en l’entrevista que li va fer Joaquín Soler Serrano al programa A Fondo de RTVE. Va dir Pàmies: «L’exili no el desitjo a ningú. Cap govern hauria de fer fora ningú del seu país, perquè un país no és de cap govern.

Tothom té el dret a viure en el seu país. El fet que et facin fora de casa teva i del teu país és el pitjor càstig que poden infringir a una persona». Tot seguit, però, la lluitadora comunista de Balaguer, que va patir molts anys d’exili, afegeix: «L’exili pot ser també una gran lliçó d’humilitat.

Aprendre aquesta lliçó em va ajudar a retornar a Catalunya sense creure que em posarien una catifa ni que em rebrien amb una xaranga a l’estació. Aquesta és una lliçó que vam aprendre de l’exili».