Torna el gall franquista
Un dia va arribar al bar del meu amic un dels corifeus de camisa blava amb un gall sota el braç. Va deixar l’animal damunt de la barra i va requerir: «Ponme un whisky para mi y otro para el gallo». L’exigència era una mera exhibició de tirania dictatorial.
El meu amic es va negar a rebaixar-se d’aquesta manera, però l’amo del local va ordenar que servís al fatxa i al gall. El meu amic, en un gest de dignitat, es va treure l’uniforme de bàrman i va marxar de la feina.
Aquest episodi, real i viscut, m’ha vingut a la memòria en veure ara grups de joves cantant el Cara al Sol, gent onejant banderes espanyoles amb l’aligot, alferes amb pistola a les manifestacions, militars retirats abrivant cops d’estat i altres proclames que fan feredat.
La regressió històrica no és exclusiva d’Espanya. A l’Argentina acaba de guanyar les eleccions l’ultra Milei, a Itàlia governa Meloni, a Hongria campa Orban i el xenòfob Geert Wilders s’imposa en els comicis dels Països Baixos. Tal com van les coses, aviat veurem un gall fotent-se un whisky en alguna barra de la Part Alta.