Tinc germans sense nom

La meva mare va tenir una filla i un fill que van morir al part. Quan va esclatar l’escàndol dels nadons robats a les clíniques, vaig preguntar a la mare si havia arribat a veure els meus germans morts.

Em va contestar que sí. No volien que els vegués perquè estaven molt deformats per l’ús dels fòrceps, però va exigir veure’ls i els va poder tenir una estona sobre el pit, morts. A la nena, la tieta Carme la va batejar.

Està enterrada en el nínxol familiar on també va voler ser enterrada la mare. En el registre del cementiri consta que en aquella tomba hi ha «un fetus». És la meva germana.

Són records que m’han vingut en veure com la doctora Neus Roig Pruñonosa ha rebut l’homenatge per la seva lluita «per una cosa tan senzilla com és la identitat». Fins al passat mes de juliol, per donar nom a una persona morta fins a les 24 hores després del part, s’havia de fer l’anomenat «legajo de aborto». La doctora Roig reclama que a totes les criatures se’ls faci l’empremta dactilar que ja es forma als sis mesos d’embaràs. Evitaria la desaparició de nens en néixer.