Targeta roja a ERC

He vist atribuït aquest aforisme a Giulio Andreotti, Pío Cabanillas i Churchill, al qual se li carreguen totes les màximes enginyoses. Sigui qui sigui l'autor original, molt sovint la realitat demostra l'encert de la sentència. En aquests moments, en tenim un exemple en Esquerra Republicana de Catalunya. L'històric partit duia molts anys de pau interna, fet inaudit en la formació més caïnita del mapa polític català. D'aquí a la celebració del congrés les ganivetades en forma de filtracions aniran que volaran. Però són coses que no només passen a ERC. El Partit Conservador britànic, que també té una llarga història de revenges internes, ha establert un organisme denominat Comitè 1922 que controlarà que cap candidat a liderar el partit insulti o ataqui a un altre durant el procés de renovació. En el cas que algú trenqui les normes del fair play, l'àrbitre li mostrarà targeta groga, com al futbol, que consistirà en un correctiu públic i privat que li minvarà les possibilitats de sortir guanyador. En el cas d'ERC el Comitè 1922 trauria moltes targetes vermelles.