Riuades de rumors

La Policia Nacional i després els Bombers de Huelva, que van pentinar el pàrquing de 1.800 places, van confirmar que cap persona havia quedat atrapada a l’interior dels vehicles. L’aparcament de Bonaire s’havia convertit en l’epicentre de les brames.

A les xarxes socials corrien versions que l’aparcament s’havia convertit en un «cementiri» amb milers de cossos atrapats dins dels cotxes. Doncs, afortunadament, ni una víctima. La circulació de notícies falses és un fenomen habitual després d’una tragèdia. Recordo que a les inundacions del 82 a Lleida, quan es va desbordar el Segre, hores després que el riu ja havia negat gran part de la ciutat, va córrer l’alarma que s’havia trencat la presa del pantà d’Oliana. Molta gent va carregar els cotxes i va fugir cap a la Cerdera, buscant eixidors elevats.

La foto de senyores fument el camp de la perruqueria amb els rul·los al cap va ser molt reproduïda. Com va saltar l’alarma? Un locutor de Ràdio Popular, Carlos Rodellar, va comentar una informació del corresponsal Aurelio Bautista a La Vanguardia on especulava què passaria si es trenqués la presa d’Oliana. La lectura interpretada per ràdio d’aquell reportatge va ser rematada amb un comentari d’un altre locutor, Cosme Garcia, desitjant que no passés res més greu. La brama es va enverinar fins a desembocar en situacions de pànic. Allò que ara coneixem com a fake news són un fenomen molt antic que torna en distints formats. Les xarxes socials només han multiplicat el seu abast i velocitat de propagació. Que no és poc.