Poc pes de Tarragona

Magí Seritjol, alma mater de Tarraco Viva, va explicar en una entrevista amb Víctor-M Amela a La Vanguardia, que un dia va «esclatar de felicitat» en escoltar dos «dones senzilles» del seu barri (el Serrallo) discutir si era millor Juli Cèsar o Pompeu. «En quina altra ciutat passa això?», es preguntava Magí Seritjol. De fet, també és estrany que aquests debats es donin a Tarragona. Només persones erudites com Magí Seritjol enyoren la influència que tenien en l’Imperi romà senadors d’origen no romà com Baetius Gallus o Licinius Sura, propietari dels terrenys on es va bastir l’arc de Berà.

Les llàgrimes actuals dels tarragonins ploren la pèrdua d’influència que ha patit Tarragona en la governació de Catalunya i d’Espanya. El govern del president Illa reitera la descompensada presència tarragonina en els centres de poder. És òptim que Javier Villamayor sigui el secretari del nou Govern i que Berni Álvarez estreni la cartera exclusiva d’Esports. Però el pes específic de Tarragona en el país no està repercutit de manera proporcional en els òrgans de poder.