Pink, una eternitat

Aprimers de juliol de l’any passat vam visitar els jaciments d’Atapuerca de la mà del palinòleg Francesc Burjachs, Quico per als amics. Un palinòleg és el científic especialitzat en arqueobotànica, és a dir, un estudiós dels fòssils de pol·len. Quico Burjachs ha format part de l’equip de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) que porta a terme les excavacions d’Atapuerca sota la direcció, entre altres, d’Eudald Carbonell.

Entre les descobertes més destacades en els gairebé cinquanta anys de feina d’Eudald Carbonell figurava la troballa del denominat Homo antecessor, considerat l’homínid més antic d’Europa amb vuit-cents mil anys d’antiguitat. Però, durant la visita esmentada a Atapuerca, ja ens vam ensumar que havien fet una altra troballa més grossa, però que ningú no volia revelar.

No va ser fins al passat mes de gener que la directora de l’IPHES, Marina Mosquera, durant una tertúlia al Forn del Senyor d’Altafulla, va confirmar la descoberta a la Sima de l’Elefant d’un fragment de cara d’un homínid d’entre 1,1 i 1,4 milions d’anys, el més antic d’Europa, encara més que l’Homo antecessor de «només» 860.000 anys. Tanmateix, la notícia de la troballa de Pink (H. aff. erectus), que és com se l’ha batejat, no es podia fer pública fins a obtenir l’aval de la revista científica Nature mitjançant un article signat per 30 especialistes. Se m’han fet llarguíssims aquests dos mesos d’espera per poder publicar una notícia que té un milió quatre-cents mil anys d’antiguitat. El temps és relatiu.